Tour de France 2022

Avui, diumenge 24 de juliol, acaba el Tour de France. Vet aquí que durant aquests dies, coincidint amb la prova esportiva, n'he ganxetat el barret El Tour-Sombrero de la dissenyadora danesa Stine Hoelgaard per a Hobbii Design. Mentres uns rodaven, altres ganxetàvem. El cotó en color corall de la marca Durable - Cosy Fine ha estat un gran encert. Gràcies, Naturalmente Lanas, pels consells. Gràcies, Conchi, per compartir el patró.

Acaba el Tour de France y el reto de tejer (ganchillear) El Tour-Sombrero de la diseñadora Stine Hoelgaard para Hobbii Design. Al final, una ha cumplido con su palabra y mi padre ya tiene su sombrero al estilo Kalush pero no en el color rosa original. Lo que comenzó siendo una apuesta "eurovisiva" ha acabado con buen punto e hilo. EDITO: 5 mesos ja han passat des de l'esclat de la guerra, si és que en podem parlar de guerra, amb una ocupació il·legal el 24 de febrer.

Castanyada vs Halloween Edició 2020

Ahir dissabte, diversitat de tradicions, però amb elements en comú. De la nostra Castanyada (Castanhada a la Catalunya Nord) al Halloween amb carbasses i Jack o'Lantern, passant pels esquelets i culte a les calaveres Catrina mexicanes. Tot passejant pel districte de Gràcia, em quedo captivada davant l'aparador de la botigueta Muguet Floristeria. A casa, amb la Kimi trec una castanya i una carbassa per a celebrar una castanyada ganxetada. Bon diumenge de Tots Sants.

Ayer sábado 31 de octubre, diversidad de tradiciones con elementos en común. De la Castañada al Halloween, pasando por el México de las Catrinas. Paseando por las calles del distrito de Gracia, me quedo parada ante el escaparate de la floristería Muguet. En casa, con la muñeca Kimi saco una castaña y una calabaza. Así acabamos celebrando una castañada gancheteada. Feliz domingo de Todos los Santos.

Sunday mood: Temps de lectura i fils

Diumenge ennuvolat, amb pluges, sol i ... molta mandra.
Temps ideal per a (re)llegir i admirar la selecció d'obres de l'autor, per a després endinsar-me en la recuperació del temps perdut (setmanal) i teixir una mica.
Estic a punt d'acabar el segon mitjó, però fent una picada d'ullet al títol del llibre us dic que sóc de las mujeres que no pierden el hilo però sí els punts. Som-hi, doncs!

Serà per WiP, però veient les pintures del llibre, em venen ganes d'aprendre a filar i d'agafar les agulles per cosir. Bé, millor em centro en recuperar tots els punts i enllestir allò que tinc entre cables i agulles.

Domingo nublado, con tiempo cambiante. Mañanita de lluvia, solete y mucha pereza. A ralentí que voy.
Tiempo ideal para (re)leer y admirar la maravillosa selección de obras del autor, para después disponerme a recuperar el tiempo perdido (durante la semana) y tejer un poco.
Tengo el segundo calcetín a punto de caramelo, pero haciendo un guiño al título del libro, debo confesaros que soy de las mujeres que no pierden el hilo pero sí los puntos. Allá voy.

Será por PeP, pero me gustaría poder hilar y coser. Las pinturas mostradas son toda una tentación pero mejor me centro en recuperar los puntos perdidos y en acabar todo lo que tengo entre cables y agujas, que no es poco.

#7dayknittingbookchallenge

Avui ha esat el meu darrer dia. He completat la setmana del repte proposat per Daughter of a Shepherd.
Aquesta ha estat la selecció que he compartit. Tal vegada no siguin els meus favorits, però sí els que més em miro.
Sóc lectora, però més de novel·la històrica que no pas de llibres (i literatura) sobre teixits, filats, tenyits i altes tècniques artesanals. Vet aquí que mai es pot dir d'aquesta aigua no en beuré, oi?

He completado la semana, los 7 días, del reto de Daughter of a Shepherd.
Esta ha sido mi elección. Ciertamente, no puedo decir que sean mis favoritos, pero sí los que más tengo a mano y miro.
Me reconozco como lectora ávida de novela histórica, pero no de libros (y literatura) sobre tejidos, hilados y otras técnicas artesanales. Bueno, hasta ahora, porque he visto cada tentación ...

Welcoming 2019

Què cada dia sigui un nou demà. Gaudim del moment, i si pot ser, en la millor de les companyies.
Posem passió i amor en tot allò que fem, superant les pors i els bloqueigs.

Dóna'm la mà, 

dóna'm la veu 

i proclamen que 

tot està per fer,

tot és possible avui, 

fem sentir arreu

com s'exalta el vell desig

d'un món millor.

Miquel Martí i Pol

La imatge és de l'aparador de la botiga Khalo-Passió al barri de Gràcia. Tot passejant per Barcelona pots trobar-te petites meravelles com aquesta.


Que cada día sea un nuevo mañana. Disfrutemos del momento, y si puede ser, en la mejor de las compañías.
Pongamos pasión y amor en todo lo que hagamos, superando los miedos y los bloqueos.
La imagen es del escaparate de la tienda Khalo-Passió, situada en el barrio de Gràcia. Paseando por Barcelona puedes encontrar pequeñas maravillas como ésta.

Acabem el 2018 amb els Work-in-Progress

Dies de descans i d'il·lusions però, com era d'esperar, m'he diversificat tant atenent la família i els amics, amb alguna retrobada en lloc no volgut com són els tanatoris, que els meus WiP continuen sent WiP. O això, o estic visquent el Dia de la Marmota (atrapada en el temps). M'havia plantejat fermament enllestir alguns projectes entre agulles (de tot tipus) però no ha pogut ser.

Tot llegint aquesta meravella d'Astrid Lindgren, he trobat dues referències que m'han fet pensar en alguns dels meus projectes pendents d'acabar  en punt de creu (els colomins de Picasso) i en ganxet (el meu Kalamitatis, ara ja encarrilat).

Què l'esperit de la nostra estimada Pippilotta Viktualia Rullgardina Krusmynta Efraimsdotter Langstrumpf no ens abandoni perquè és la nena que tots voldríem ser: sense obligacions, dedicant tot el seu temps a gaudir de la seva imaginació i a fer possible allò impossible, sempre amb un somriure i la justícia per bandera.

Per un venturós 2019, amb projectes per enllestir i altres per començar.

En estos días de descanso, lleno de ilusiones como las de acabar con todos (o parte) de mis proyectos a media, me he dispersado tanto con la familia y amistades, y en algún caso con encuentros no queridos en tanatorios, que mis WiP continúan siendo WiP.

Leyendo las historias de Pippi Calzaslargas he encontrado dos referencias que me han hecho pensar en algunos de mis proyectos pendientes de acabar en punto de cruz (los palomos de Picasso) y en ganchillo (como no iba a ser de otro modo, mi Kalamitatis).

Que el espíritu de nuestra querida Pippilotta Viktualia Rullgardina Krusmynta Efraimsdotter Langstrumpf no nos abandone porque es la niña que todos querríamos ser: sin obligaciones, dedicando todo el tiempo a disfrutar de su imaginación y a hacer posible lo imposible, siempre con una sonrisa y la justicia por delante.

Por un venturoso 2019, con proyectos acabados y otros por comenzar.

Trick or Treat? Carbassa o Castanya?

31 d'octubre és nit de bruixes i d'esperits que donen la benvinguda a un nou període anyal.
Temps de castanyes, la nostra Castanyada.
Temps de carbasses, del Samhain celta al Halloween dels nostres dies.
Sigui com sigui, el debat és obert: ets de carabassetes o de castanyetes?

La noche del 31 de octubre es noche de brujas y espíritus, dando entrada a un nuevo período anual.
Tiempo de castañas, para nosotros la Castañada.
Tiempo de calabazas (estilo Ruperta del 1, 2, 3). Del Samhain celta al Halloween de hoy.
Sea como sea, el debate está abierto: eres de calabazas o de castañas?

Kalamitatis or Klamath? This is the question.

No abandono mai els projectes. Ni els llibres a mitges. Això sí, pateixo una malaltia crònica que sembla contagiosa: startitis aguda. Es contagia amb facilitat. Els efectes secundaris són ben visibles en la meva síndrome adquirida: síndrome de Penélope teixidora, aquest cop, ganxetaire.
De vegades, hi ha ratxes en positiu. Hi ha qui diu que cal respectar els temps i els terminis. Serà per això que ara, després de més de dos anys (WWKIP 2016), el meu Kalamitatis arribarà a ser un Klamath? Feather and fun va prenent forma, gràcies a les companyes de KCS Barcelona. Sort que us tinc.

Nunca abandono los proyectos. Ni los libros a medias. Eso sí, reconozco que padezco una enfermedad crónica de lo más contagioso: estartitis aguda. Los efectos secundarios son muy visibles en mi síndrome adquirida: la de Penélope tejedora, esta vez en versión, ganchetera.
A veces hay rachas en positivo. Hay quién dice que hay que respetar los tiempos y plazos. Será por ello que ahora, después de más de dos años (WWKIP 2016), mi Kalamitatis llegará a ser un Klamath? Feather and fun (las ondas de turno) van tomando forma gracias a las compis de KCS Barcelona. Qué suerte teneros.

Pre-diada de Sant Jordi 2018

Enguany no podré gaudir del Sant Jordi a la meva ciutat. Això em dol ja que m'agrada seguir el fil de les novetats literàries i del caràcter festiu en un dia feiner.
Veurem què faig i com ho visc on sigui demà.
Visca la nostra diada amb el valor de les paraules i la llibertat d'expressió.
Visca la Cultura i les Tradicions!
El detallet ganxetat ha estat un regal de l'A. Moltes gràcies, guapa. I és que no pot haver un Sant Jordi sense roses, oi? Això sí, els llibres que no em manquin. Vet aquí, una mostra:

Este año no podré disfrutar de la fiesta de Sant Jordi en mi ciudad. Esto me duele ya que me gusta tener un tiempo para pasear y descubrir las novedades literarias en un ambiente festivo aunque sea un día laborable.
Veremos cómo me lo monto y lo vivo mañana, allá dónde esté.
Sea como sea, disfrutemos de nuestro Día con el valor de las palabras y la libertad de expresión por encima de todo.
Viva la Cultura y la Tradición.
El detalle de la rosa de ganchillo es un regalo de A. Muchas gracias, guapa. Y es que un Sant Jordi sin rosas no es un Sant Jordi. Eso sí, los libros que no me falten. Aquí os dejo una muestra.

Fes-ho. Hazlo. Do It (Yourself)

Avui és 1r de Maig, Dia del Treballador. Bé, com si la resta de l'any no treballessim pas, oi?
Aquest cap de setmana hem aprofitat amb el grup de teixidores KCS per anar a fer un tomb al HandMade Festival.  Ens hem engrescat una mica i ara cal posar les mans a les agulles i fils per donar una empenta a aquells projectes en marxa i els que queden al calaix dels futuribles i possibles.
Estic en fase mitjons a més de mentalitzar-me que haig de blocar el xal dels diamants-esmeraldes (pel color de la llana) acabat per Pasqua i començat ara farà un any.
Així que miraré de fer-ho possible i posar-me mans a les agulles per avançar una micona més.

Hoy es el Primero de Mayo, Día del Trabajo. Cómo si no trabajáramos el resto del año!
El grupo de tejedoras KCS hemos aprovechado el finde para ir al HandMade Festival.
Nos hemos animado y ahora nos toca ponernos en marcha: manos a las agujas e hilos para ir avanzando con nuestros proyectos. Digo avanzar pero los calcetines por más vueltas que les doy parece que menguen.
Como podéis ver, estoy en fase calcetines además de mentalizarme en el bloqueo que necesita el chal de los diamantes esmeraldas (por el super color de la lana) acabado hace nada, esta Pascua.
Os dejo que miro de hacerlo posible (tejer un poco más) y avanzar en los proyectos a medias.

Celebrating WWKiP 2016 with a little help of my friends

Ahir, dissabte 18 de juny, celebració del Dia Mundial de Teixir en Públic. Ja feia anys que no podia gaudir d'un dia com aquest. Ben bé, des del 2013, però com diuen a la família, primer les obligacions i després les devocions.  Puc dir que aquest any m'he pogut treure l'espineta.

Pel matí, una estoneta de teiximenta a All You Knit Is Love, aprofitant el sol al carrer després d'una pluja matinera. Moment de retrobada amb teixidores i de reconeixement d'altres, com en el cas de l'Ana. Moltes ens coneixem a la xarxa (ravelry, com no) però no havíem tingut el plaer de conèixer-nos en persona. Temps per a donar unes voltes a la màniga esquerra de la meva jaqueta. En acabar, oh, sorpresa! La Jenny i en Miquel ens regalen una troca de la nova qualitat que han tret, k2tog (70% llana - 30% llet).

Per la tarda, una estoneta al Llanàrium. Aixopluc dins la botiga. Déu n'hi doret, com plovia! Tarda deslluïda però en bona companyia. Gràcies als consells del meu estimat Josep +3,  li torno a donar una nova oportunitat al Klamath, que fins aleshores quedava batejat com a Calamitat o el xal ratpenat/ratapinyada.

Sábado, 18 de junio, Día Mundial de Tejer en Público. Desde el 2013 que no he podido compartir este día porque, como dicen en mi familia, primero son las obligaciones y luego las devociones. El trabajo, manda. Ahora que si participo en encuentros o kedadas laneras, bien podría decir eso de que lo de tejer en público no sólo queda relegado a un día al año.
Por la mañana, un rato de tejijuntas callejero en All You Knit Is Love, aprovechando el sol después de las primeras lluvias del día. Momento de reencuentro con tejedores y de presentaciones. Da la casualidad de que conoces gente en la red social (ravelry, cómo no) pero no en persona. Despedida con sorpresa ya que Jenny y Miquel nos regalan una madeja de k2tog, la nueva calidad que han sacado (70% lana - 30% leche).
Por la tarde, ratito para ganchetear en Llanàrium. Esta vez, dentro de la tienda. Llovía a mares. Tarde deslucida pero en buena compañía. Gracias a los consejos de mi querido Josep +3 me doy una nueva oportunidad con el Klamath al que ya había rebautizado como Calamidad o el Chal Murciélago por la forma que iba (y que va) tomando.

Crochet on Sant Jordi

Dissabte 23 d'abril, dia de trobada llanera, de celebració del dia del llibre, de l'amistat, del tot i del no-res. Com no podia ser d'una altra manera, el que tocava era fer una rosa. M'he basat en el patró Basic Rose de la June Gilbank. Simple i fàcil de fer, amb restes de Cotonet i Mel i ganxet de 4.5 mm. Com agulla o com a punt de llibre, en la meva versió.
Un punt de llibre per a no perdre el fil d'aquestes dues novel·les amb històries familiars al llarg del segle XX. He dit fil? Uix, sí. Inconscientment o conscientment la meva formació com a historiadora surt a primera plana.

Sábado 23 de abril, día de encuentro tejeril, de celebración del día del libro, de la amistad, de ... vaya, de todo y nada. Como no podía ser de otra manera, lo que tocaba era hacer una rosa. El patrón base ha sido el Basic Rose de la June Gilbank. Simple y fácil de hacer con restos de algodón Cotonet y Mel y aguja del 4,5. Como broche o como punto de libro.
Personalmente, he optado por un punto de libro para seguir el hilo a estas dos novelas con historias familiares al largo del siglo XX. He dicho hilo? Pues sí, inconsciente o conscientemente, me pierden las novelas con un toque histórico aunque no se las pueda definir como tales.

December & wool

De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis estar.
Pel desembre el temps que fa el dia tres, el fa tot el mes.
Amb aquestes dites, tot queda clar, oi? Naturalment, és temps de teixir.
Aquí teniu llana destinada a uns projectes molt especials. NO són stash. SÍ, un projecte, una llana.
Alguna idea?

De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis estar. (= Desde noviembre y más allá, coge la manta y no la dejes estar).
Pel desembre el temps que fa el dia tres, el fa tot el mes. (= Por diciembre, el tiempo que hace el día tres, lo hace todo el mes).
Estos refranes no necesitan traducción ni explicación. Queda claro que es tiempo para tejer.
Aquí tenéis lana destinada a proyectos. No son stash ya que tengo muy claro qué hacer con ellas. Sabéis lo que haré?

Octubre de Pilar

 (foto: cortesia de Nur)

 (foto: cortesia de Nur)

A la merceria El Siglo de Saragossa combinen les festes amb seva vessant més creativa i ganxetera. Quina bona pensada!

En la mercería El Siglo de Zaragoza comparten fiestas y ganchillo. Todo un acierto.

Tricky days

Crec que amb aquesta imatge no cal dir res més.
Des de la darrera crònica no he pogut avançar gens. Pateixo l'anomenat síndrome de la Penèlope. Ja m'enteneu, oi?
Tres dies per endavant. A veure si puc recuperar el temps i el fil perdut.
Bon cap de setmana a tot@s!

Ya es verdad eso de una imagen vale más que mil palabras. Para muestra, un botón.
Desde mi última entrada no he avanzado nada. Salvando las distancias, y a falta de un Ulises en mi vida, tejerilmente hablando soy Penélope.
Tres días por delante. ¿Recuperaré el tiempo y el hilo perdido?
Buen finde a tod@s!

Wool is cool?

Tardor? Hivern? Primavera? Estiu?
Qualsevol dia és bo per a fer mitja o crochet, oi? I si a més es posa de moda i és tendència, encara més. Ara sí que sí no hi podem cercar excuses de cap mena.
A terres nipones, els aparadors ja anuncien la nova temporada i amb quins models. Serà per la campanya Cool Japan o per la intenció de Tòquio de voler esdevenir la capital de la moda del món mundial?
I a la península, un gran amic ja ha fet la seva tercera col·laboració en la desfilada d'Andrés Sardá a la Madrid Fashion Week amb uns complements de luxe. Felicitats, +3!

Fotografia, cortesia de Nur

Otoño? Invierno? Primavera? Verano?
Cualquier día es bueno para tricotar o ganchetear, verdad? Y si además se pone de moda, no hay excusas que valgan.
En los escaparates de Japón ya es bien visible con unos modelazos. Será por la campaña Cool Japan o por la intención de Tokio de convertirse en la auténtica capital de la moda del mundo mundial?
Y en la península, un gran amigo ha participado en la Madrid Fashion Week de forma velada, colaborando en el desfile de Andrés Sardá con unos complementos (de lujo). Felicidades, +3!

Knitting at the Opera

No, no penseu pas que he celebrat el wikipí (WWKIP) al Liceu amb un endarreriment considerable de prop d'un mes.
Sí, sí he anat al Gran Teatre del Liceu per gaudir d'una meravellosa obra, Porgy and Bess.
Entre els protagonistes secundaris puc reconèixer, tot i la meva miopia, un granny gegant de ganxet com a flassada per a un sofà i cantants del cor de l'Òpera de Cape Town tricotant amb agulles rectes.
Una vetllada espectacular i sorprenent per a una nit d'estiu.
Qui deia que la teiximenta i el ganxet no són un Art? Reivindiquem les arts tradicionals, no com a menors, i sí com a element de cultura material universal.

No, no penséis que he celebrado con retraso el wikipí (WWKIP) en el Liceo.
Sí, sí he ido al Gran Teatro del Liceo para disfrutar de una obra maravillosa, Porgy and Bess.
A pesar de mi miopía, debo destacar entre los protagonistas secundarios, una manta de ganchillo con un granny gigante para un sofá y cantantes del coro de la Ópera de Cape Town tejiendo con agujas rectas en diversos espacios (el sofá y el balconcito).
Una noche de verano espectacular y sorprendente.
Quién decía que el tricot y el crochet no son un Arte? Reivindiquemos las artes tradicionales, no como menores, y sí como un elemento de cultura material universal.

Sant Jordi a l'institut

Avui 23 d'abril celebrem Sant Jordi a l'institut. Tot i que ens hagués agradat que fos un dia festiu  hem fet classe però també activitats creatives com un taller de ganxet amb l'alumnat de 3r ESO.
En el poc temps del que disposàvem hem après els punts bàsics (cadeneta i punt baix) tot fent un punt de llibre. El resultat havia de ser aquest que veieu (amb rosa inclosa).
El bon rotllo ha estat present però també hem tingut moments de desesperació en què el fil ens jugava alguna mala passada.
Espero de tot cor que aquest temps hagi estat profitós i gaudit per a tothom que ha fet el talleret.
M'ha encantat compartir aquest espai lúdic amb tots vosaltres i més encara amb nois que s'han atrevit a agafar el ganxet. Visca l'IDC i la seva gent!

Hoy 23 de abril celebramos Sant Jordi en el instituto. Hubiéramos preferido que fuera un día festivo pero a malas hemos combinado las clases de primera hora con talleres creativos como el de ganchillo con alumnos de 3o de la ESO.
En el poco tiempo del que disponíamos hemos aprendido los puntos básicos haciendo un punto de libro (en referencia al día que nos pertoca).
El buen rollo ha estado todo el tiempo presente aunque también hemos tenido algún momento de desesperación cuando el hilo nos jugaba alguna mala pasada.
Me ha encantado compartir este espacio lúdico con todos vosotros y más aún con chicos que se han atrevido a coger un ganchillo y hacer algo con sus propias manos.
Viva el IDC y su gente!

Sweet, sweet dreams, Pablo!

Basada en el patró Shaun the Sheep de la Linda Smith, publicat a Purplelinda Crafts, amb fils Anchor Style Creativa i un ganxet del 3 mm, aquesta ovelleta encantadora vetllarà el son i allunyarà els malsons del petit Pablo.
Aquí la teniu acomiadant-se de la seva amiga Xisqueta abans de començar una nova vida a casa de la Sílvia i en Pablo.
Estarà d'allò més bé ja que l'acolliran amb un Bienvenue chez nous ... Bonne humeur  exigée ...

Esta ovejita velará el descanso del pequeño Pablo.
Está basada en el patrón Shaun the Sheep, publicado en Purplelinda Crafts, y hecha con hilos Anchor Style Creativa y aguja de 3 mm.
Aquí la tenéis en la foto de despedida de su amiga Xisqueta antes de partir hacia la casa de Silvia y Pablo. Allí estará muy bien, o que esperas si te reciben con un Bienvenue chez nous ... Bonne humeur exigée ...

Dit i fet - Dicho y hecho

Vet aquí que vaig dir que per Cap d'Any faria l'animal i ja ho veieu.
No, no penseu malament. L'animal en qüestió és l'eriçó que teòricament havia d'haver fet amb altres companyes de les trobades llaneres per l'estiu.
Com no he pogut seguir les instruccions (tal vegada per problemes amb la traducció), al final he optat per l'estil lliure que ha caracteritzat des de bon començament els meus inicis en el món dels amigurumis. 
I aquí el teniu, amb ganxet de 3 mm i Anchor Style Creativa de tons marrons (0254/91720 - 0381/11391250) de Punt a Punt.

Entre els propòsits per aquest nou any tinc la determinació d'enllestir els projectes entre les agulles i d'intentar no començar altres sense haver fet net. Tot un repte entre tantes temptacions, oi?

He aquí que dije que por Año Nuevo haría el animal y ya lo veis.
Por favor, no penséis mal. El animal no es otro que el erizo que teóricamente había de haber hecho en verano con otras compañeras de los encuentros laneros. 
Como ha sido imposible seguir las instrucciones (quizás por la traducción), al final me he decantado por el free style, recuperando mis pinitos en el mundo de los amigurumis. Y aquí lo tenéis con ganchillo de 3 mm y Anchor Style Creativa de tonos marrones (0254/91720 - 0381/11391250) de Punt a Punt.

Entre los propósitos para este nuevo año tengo la determinación de terminar los proyectos inacabados e intentar no empezar otros sin haber finiquitado los anteriores. Todo un reto entre tantas tentaciones, verdad?