Març 2021: Greenery mood i agraïda

Acabem el mes de març amb l'esclat de la primavera i amb astenia primaveral, o més aviat, és el canvi a l'hora estival. Resum del mes: 1. Agraïda per ser l'afortunada d'un sorteig de Téjeme Lanas. El llibre amb patrons amb la tècnica de les voltes escurçades (short rows) promet. 2. Fada dels verds, així m'ha anomenat un bon amic teixidor. Vet aquí una mostra teixida. No hi són tots ni totes les peces les he teixit jo. Com ja sabeu, tinc debilitat per un color (tot un secret públic) i aquest és el verd.

Fin del mes de marzo con la primavera en su explendor y aquí una padeciendo astenia primaveral, o mejor dicho, adaptación al horario estival. Resumen del mes: 1. Regalo inesperado de un libro de patrones con la técnica de vueltas cortas (short rows) al ser agraciada en un sorteo de Téjeme Lanas. 2. Hada de los verdes. Así me ha llamado un buen amigo tejedor. He aquí una muestra tejida. No están todos ni todas las piezas las he tejido yo. Como bien sabéis, tengo un color fetiche (una debilidad y un secreto a voces) y es el verde.

Acabem el 2018 amb els Work-in-Progress

Dies de descans i d'il·lusions però, com era d'esperar, m'he diversificat tant atenent la família i els amics, amb alguna retrobada en lloc no volgut com són els tanatoris, que els meus WiP continuen sent WiP. O això, o estic visquent el Dia de la Marmota (atrapada en el temps). M'havia plantejat fermament enllestir alguns projectes entre agulles (de tot tipus) però no ha pogut ser.

Tot llegint aquesta meravella d'Astrid Lindgren, he trobat dues referències que m'han fet pensar en alguns dels meus projectes pendents d'acabar  en punt de creu (els colomins de Picasso) i en ganxet (el meu Kalamitatis, ara ja encarrilat).

Què l'esperit de la nostra estimada Pippilotta Viktualia Rullgardina Krusmynta Efraimsdotter Langstrumpf no ens abandoni perquè és la nena que tots voldríem ser: sense obligacions, dedicant tot el seu temps a gaudir de la seva imaginació i a fer possible allò impossible, sempre amb un somriure i la justícia per bandera.

Per un venturós 2019, amb projectes per enllestir i altres per començar.

En estos días de descanso, lleno de ilusiones como las de acabar con todos (o parte) de mis proyectos a media, me he dispersado tanto con la familia y amistades, y en algún caso con encuentros no queridos en tanatorios, que mis WiP continúan siendo WiP.

Leyendo las historias de Pippi Calzaslargas he encontrado dos referencias que me han hecho pensar en algunos de mis proyectos pendientes de acabar en punto de cruz (los palomos de Picasso) y en ganchillo (como no iba a ser de otro modo, mi Kalamitatis).

Que el espíritu de nuestra querida Pippilotta Viktualia Rullgardina Krusmynta Efraimsdotter Langstrumpf no nos abandone porque es la niña que todos querríamos ser: sin obligaciones, dedicando todo el tiempo a disfrutar de su imaginación y a hacer posible lo imposible, siempre con una sonrisa y la justicia por delante.

Por un venturoso 2019, con proyectos acabados y otros por comenzar.

Kalamitatis or Klamath? This is the question.

No abandono mai els projectes. Ni els llibres a mitges. Això sí, pateixo una malaltia crònica que sembla contagiosa: startitis aguda. Es contagia amb facilitat. Els efectes secundaris són ben visibles en la meva síndrome adquirida: síndrome de Penélope teixidora, aquest cop, ganxetaire.
De vegades, hi ha ratxes en positiu. Hi ha qui diu que cal respectar els temps i els terminis. Serà per això que ara, després de més de dos anys (WWKIP 2016), el meu Kalamitatis arribarà a ser un Klamath? Feather and fun va prenent forma, gràcies a les companyes de KCS Barcelona. Sort que us tinc.

Nunca abandono los proyectos. Ni los libros a medias. Eso sí, reconozco que padezco una enfermedad crónica de lo más contagioso: estartitis aguda. Los efectos secundarios son muy visibles en mi síndrome adquirida: la de Penélope tejedora, esta vez en versión, ganchetera.
A veces hay rachas en positivo. Hay quién dice que hay que respetar los tiempos y plazos. Será por ello que ahora, después de más de dos años (WWKIP 2016), mi Kalamitatis llegará a ser un Klamath? Feather and fun (las ondas de turno) van tomando forma gracias a las compis de KCS Barcelona. Qué suerte teneros.

Fair Isle: who said fear? (2)

Actualitzant els projectes. Mirant d'acabar i de fer net abans de no començar uns de nous.
Amb el temps que ha passat des que vaig fer el curs Fair Isle de la Trelly a ca la Laia i, vés per on, que amb el que he trigat, ara aniré a la moda amb aquest super barret en tons verdosos.
No diuen que el Greenery és el color d'aquest any 2017? I allò de mai és tard? Doncs això mateix.

Empiezo este año en plan Terminator: Actualizando los proyectos. Acabando algunos antes de comenzar otros.
Con el tiempo que ha pasado desde que hice el curso Fair Isle con Trelly en Llanàrium y, mira por dónde que sin querer, iré a la moda, muy cool yo mismamente con este super gorro en tonos verdosos.
No dicen que el Greenery es el color de este año 2017? Pues eso, va a ser verdad eso de nunca es tarde si la dicha es buena.

Fair Isle. Who said fear?

Qui va dir por? Jo mateixa.
Qui es bloqueja sola i no pas les seves creacions? Jo mateixa, qui si no?
Qui m'havia de dir que el Fair Isle és fàcil de fer i que no té secrets? Trelly al curs del Llanàrium.
Bé, cal reconèixer que és una tècnica addictiva i que m'ajudarà a no tensar els fils. Això sí, els fils sempre entre les mans. Vaja, com si treballés els boixets (puntes de coixí).
Teixint Fair Isle hauré de ser més endreçada i més quadriculada que mai. Uff! Si a casa ja em diuen la Merkel ...
Primer, hauria d'enllestir alguns projectes començats abans de llançar-me a l'aventura de teixir amb colors. Massa WiPs a la meva vida.

El que va donar de sí el curs de 8 hores d'ahir, 5 de març.

Lo que dio de sí el curso de ayer.

Quien dijo miedo? Yo, mismamente.
Quien se bloquea pero no bloquea sus creaciones? Evidentemente, la misma, mismamente.
Quien me había de decir a mi que el Fair Isle es super fácil de tejer y que no tiene secretos? Pues Trelly en el curso del Llanàrium.
Bueno, tengo que reconocer que es una técnica adictiva y que me ayudará a no tensar los hilos. Eso sí, los hilos siempre entre las manos. Vamos, como con los bolillos para entendernos.
Tejiendo Fair Isle tendré que ser más ordenada y cuadriculada que nunca. Vaya! Si en casa ya me llaman la Merkel ...
Antes de lanzarme a la aventura de tejer con colores, debería de terminar los proyectos en curso. Demasiados WiPs en mi vida.

Eyes on an elbow

Cegada d'amor per una jaqueta, o millor dit, per un colze. Aquesta sóc jo.
Des del moment en què una gran amiga em va regalar aquest patró de Cookie A me'l mirava i remirava però no m'atrevia amb ell. Una jaqueta, per parts, i apa a cosir després. Uff, va dir ella! (jo mateixa)!.
Tot i així, el seu moment va arribar i d'aquesta història ara farà uns sis mesos. I és que una és lenta, ja em coneixeu. Entre que m'animo, cerco el material apropiat (cascade 220), em decideixo pel color (gris), faig la mostra corresponent (que això no és un xal) i poso mans i fils a les agulles (de 4 mm), el temps passa però finalment la meva obra inacabada ha pres cos i cremallera. Això sí, gràcies al suport de la mare, que amb mans expertes, m'ha ajudat a cosir i ensamblar les peces.

 

Ciega de amor por una chaqueta, o mejor dicho, atracción fatal por un codo. Así me podéis definir.
Desde el momento en que una gran amiga me regaló este patrón de Cookie A, me lo miraba y remiraba pero el tiempo pasaba. No me atrevía con él. Una chaqueta, por partes y luego a coser toca. Uf!, pensaba y decía ella (yo mismamente)!
Y así pasaba el tiempo hasta que su momento llegó, de esto hará unos seis meses. Y es que una es lenta, ya me conocéis. Entre que me animo y mentalizo, encuentro el material apropiado (cascade 220), me decido por el color (esta vez, gris), hago la muestra correspondiente y me pongo manos a la obra con agujas de 4 mm, el tiempo pasa pero finalmente mi obra inacabada ha tomado cuerpo y cremallera. Eso sí, gracias al apoyo (incondicional) de mi madre, que con sus manos expertas, me ha ayudado a coser las piezas.

La mar de vents - La mar de vientos

I és que des que vaig començar aquest coll conegut amb el nom de Vent d'Est Vent d'Ouest (Vent de l'Est Vent de l'Oest), disseny de la Marie Adeline Boyer, ha plogut, ha ventat, ha nevat (?) i fins i tot hem canviat d'estació de l'any, ara a les acaballes de la primavera.
Tot i el temps que m'he estat amb aquesta filigrana (mai no havia treballat amb un material tan fi com aquesta alpaca lace de Cascade Yarns, color 1424 i tintada 1286, amb agulles del 3,5), aquest patró m'ha encantat. De fet, havia de ser un regal per a una persona especial i estic pensant en quedar-me'l.
Ara, amb el nou projecte toca somiar amb ratlles o amb taques. Bé, això ja es veurà!

Y es que desde que comencé este cuello conocido con el nombre de Vent d'Est Vent d'Ouest (Viento del Este Viento del Oeste), diseño de Marie Adeline Boyer, ha llovido, ha nevado (?) y hasta hemos cambiado de estación, puesto que estamos casi finalizando la primavera.
Aunque he estado más tiempo del previsto con esta filigrana (nunca había trabajado con un material tan fino como esta alpaca lace de Cascade Yarns, color 1424 y tintada 1286, con agujas del 3,5), este patrón me ha encantado. De hecho, estaba pensado como regalo para una persona especial pero ahora mismo estoy pensando en quedármelo.
Con el nuevo proyecto es momento de soñar con rayas o con manchas. Bueno, esto ya se verá!