Sunday mood: KCSKittyKAL, socks sweet socks

Mitjocats del KAL amb les companyes de KCS Barcelona oficialment acabats. Començats el 25 d'octubre i rematats aquest matí. Dos mesos per a teixir mitjons de turmell? Amb mi, sí. Confirmat: si els torno a teixir, la carona del gat es farà després de teixir el taló. Aquests no es veuen amb les sabatilles posades.

Damos por acabados los calcetos gatunos del KAL con las compis de KCS Barcelona. Iniciados un sábado, 25 de octubre, y rematados esta misma mañana del domingo 20 de diciembre. Ciertamente he tardado dos meses para tejer unos calcetinitos de tobillo. Es que a lenta no me gana nadie. Viva el slowknitting. Confirmo: si vuelvo a tejerlos, el patrón de la cara se hará después de tejer el talón. Con las zapatillas puestas, no se ven ni las orejitas. Ya no digo los bigotes.

Fase 2

No, no ho he fet exprès, però coincideix canvi de fase en la desescalada (post)CoVid19 amb enllestir el projecte.
Casualitats de la vida: Si a la fase 0.5, ja tenia un mitjó de dos. Ara, a la fase 2, he acabat el segon mitjó. No està mal.

No lo he programado así, ni lo he hecho a posta, però coincide el cambio de fase en la desescalada (post)CoVid19 con acabar el proyecto.
Casualidades de la vida: Si en la fase 0.5 tenía medio proyecto, un calcetín para dos pies. Ahora, en la fase 2, ya he acabado el segundo calcetín. Para ser yo, no está nada mal.

Fase 0.5

Dilluns, 18 de maig, BCN i la seva àrea metropolitana entrarem en la fase 0,5 de cara a preparar la desescalada d'aquest llarg i interminable confinament. Maleït Covid-19.

Tanmateix, puc dir que ja estic en la fase 0.5 de l'actual WiP: els mitjons Kalajoki.  Si tinc dos peus i n'haig de fer dos mitjons i tot just acabo d'enllestir un, és de lògica, oi?

Fora bromes. Actuem amb seny i no tornem enrere en cap dels casos estimats. No podem perdre la salut ni els punts. Cuideu-vos molt.

Este lunes, 18 de mayo, Barcelona y su área metropolitana, entraremos en la fase intermedia, denominada eufemísticamente 0.5, es decir, a medio gas vamos preparando la desescalada de este largo e interminable encierro. Maldito Coronavirus.

Ahora que pienso, también estoy en mi fase 0.5 particular con el proyecto Kalajoki. Si estoy tejiendo calcetines y he acabado uno ... tiene su lógica, verdad?

Bromas aparte. No perdamos el sentido común (el seny en catalán). No nos podemos permitir el lujo de retroceder en ningún sentido: salud y puntos. Como pierda uno o los dos, me vais a ver en plan chica Almodóvar, por lo de al borde de un ataque de nervios, claro está.

Per un Sant Jordi (alternatiu)

Avui, 23 d'abril, seria un dia molt especial encara que toqués treballar. En sortir, passejada entre roses i llibres i una gentada de cal Déu, com si no hagués demà i només es pogués comprar llibres un dia.
Enguany, en Sant Jordi confinat no hi ha roses (flors) però sí rosa (als peus).
Us presento, en societat, els Nutkin socks.
Si us plau, no poseu cares com les de  ... Bé, ja em coneixeu. Una dosi d'art i humor no ens fa cap mal, oi?

Hoy es 23 de abril. En Cataluña, un día muy especial aunque sea laborable. Al salir del trabajo, tocaría pasear entre rosas y libros, en lo que más bien parecería a ojos de un extraterrestre una manifestación o una protesta, por tanta gente concentrada y pegándose codazos (en más de una ocasión). Cómo si ese día fuera el único en el año para comprar libros.
Esta vez toca un Sant Jordi confinado. De encierro (pero sin la carrera de los San Fermines). Así que a falta de rosas (flores) tengo rosa (en los pies).
He aquí la presentación en sociedad de mis Nutkin socks.
Por favor, no pongáis caras como las de  ... Bueno, ya me entendéis. Una dosis de Arte y humor no nos viene nada mal, verdad?

Happy Easter wearing socks

Una imatge ho diu tot, oi?
En temps de confinament, la llibertat és als nostres peus.
Bona Pasqua a tothom!

(Foto cortesia de mira latele)

Una imagen vale más que 1000 palabras o N caracteres (por actualizarnos un poco), verdad?
En tiempos de confinamiento, la libertad en nuestros pies.
Feliz Pascua!

A sock, two feet

Heus aquí, la realitat. N'he teixit un mitjó però en tinc dos peus.
Mans a les agulles i a pel segon s'ha dit.
A la trobadeta (virtual) amb el meu estimat grup KCSBarcelona, en vaig fer la vora doble. 
Bé, qui diu fer-ho, diu unir les dues parts, la de la passada en sí junt amb el començament.
Com enyoro les trobades presencials, amb l'ajuda i el suport del grup. 
Ara, a tirar pel dret per a fer la cama tot seguint la sèrie del patró.
Continuarà!
#JoActuo i sóc responsable.
#JoEmQuedoACasa.
#YoTejoEnCasa.

De bruces con la realidad. He tejido un calcetín pero tengo dos pies.
Así que manos a las agujas y a por el segundo se ha dicho.
En el encuentro (virtual) de ayer con mi grupo KCSBarcelona pude hacer el borde doble, con refuerzo.
Vale! Entiéndase por hacerlo el hecho de unir dos partes, la de la pasada en curso con la del inicio (el del Cast On).
Cómo echo de menos las quedadas físicas, con el apoyo impagable de mis compis. Esta vez me tuve que ayudar de la sexta aguja del paquete. Ahora ya sé para qué sirve, aunque en realidad sea una aguja extra por si se rompe alguna.
Y ahora, a por la caña del calcetín siguiendo el patrón.
Continuará!
#YoMeQuedoEnCasa.
#YoTejoEnCasa.

Estrena d'abril amb un mitjó

Iniciem un nou mes, l'abril, el de les aigües mil, que està fent honor a la dita.
Estrena de mes amb un dels dos mitjons acabats. Obviament, en tinc dos peus.
No val a badar. No puc deixar-me contagiar per la síndrome del mitjó solitari. Mans a les cinc agulles i endavant.

Comenzamos Abril, el mes de lluvias mil, por la puerta grande. Hace honor al refrán desde el minuto uno.
Estreno de mes con uno de los calcetines recién acabado. Obviamente, tengo dos pies. Así que manos a las cinco agujas que no puedo dejarme contagiar por el síndrome del calcetín solitario. 

Little steps on 2020

Com era d'esperar, els mitjonets per al TrEsOret de la família són un pèl justos, així que, amb el que em quedava del cabdell, n'he pogut fer uns altres. Només dos punts i déu n'hi doret la diferència. Aquests sí que sí.
Aquest ha estat el projecte d'enllaç entre el 2019 i el 2020. A veure si compleixo la meva paraula i enllesteixo els WiPs abans de fer un nou Cast On. Ho aconseguiré o acabaré embolicant la troca de nou? Què en penseu?

Era previsible. Los calcetines para el TEsOro de la familia son ajustados. Excusa perfecta para dar salida a lo que quedaba de ovillo. Esta vez sí le irán perfectos. Sólo han sido dos puntos y la diferencia es total.
Este ha sido el proyecto relevo entre el 2019 y el 2020. Ahora sólo queda esperar si cumplo mi palabra de acabar con mis eternos proyectos entre agujas, esos WiPs, antes de iniciar otros. Seré capaz de lograrlo o me liaré como siempre? Qué pensáis?

31 desembre: Adéu 2019 - Benvingut 2020

Repàs de l'any 2019 que tot just acaba:
A mig gas per la família. L'edat i les malalties degeneratives han esdevingut l'eix dels 365 dies.
He prioritzat la família, amb els petits ensurts, i la feina. De teixir, poquet però en bona companyia.
Aquí veieu el darrer projecte exprès per al TrEsOret de la família, encara que m'envaeixen els dubtes. Amb el que he trigat, li aniràn petits?

Propòsits (per a incumplir) de ben segur aquest 2020:
Teixir tots els WiPs entre agulles abans de començar un nou projecte però vet aquí que als petits de la família amb 6 i 7 anys les dents es comencen a moure's i un senyor ratolí ha de fer visita, oi?
No defallir i no pujar-me per les parets però vet aquí ... que de la literalitat a l'esport no hi tinc ni una cantonada.

Socks for/with mum

Vet aquí una pràctica de teiximenta a quatre mans. Ja sabeu que la mare té Alzheimer però segueix tan activa com sempre i res no l'atura. Em veu teixint mitjons i ella, culo veo culo quiero, que també s'engresca però amb ajuda amb les circulars.
Aquests els vam començar quan encara no coneixia el fish lips heel, així que em va tocar procedir a la intervenció ganxetaire, com si fos un bisturí, per a fer els talons after tought.
D'abril a agost, preparant la tardor. Proper repte conjunt?

He aquí un ejemplo práctico de tejer a cuatro manos. Mi madre con Alzheimer no para quieta, siempre activa. Me ha visto con calcetines y allá ella que también quería aunque pidiendo ayuda con las agujas circulares.
Estos fueron empezados cuando aún no conocía el fish lips heel, así que me tocó proceder a los talones after tought como una intervención con el ganchillo cual bisturí para un cirujano.
De abril a agosto, preparando otoño. Próximo reto a cuatro manos?

KAL Socks means slow socks

Han passat dos anys des de l’aventura dels mitjons amb el grup KCS Barcelona.
Novament ens engresquem per fer un KAL, al nostre ritme i mai millor dit.
Aquests seran uns mitjons toe up bàsics però amb un taló especial (sense forats).
13 abril 2019: Inici a la trobada. Fem servir el Turkish Cast On.
11 maig 2019: data proposada per la nova trobada. Hem d’arribar al taló. Fet. 17,5 cm = 7 inches.
25 maig 2019: nova trobada per a fer el taló (ajornament de l’11 de maig). Ajornat de nou.
1 juny 2019: Ens basem en el Fish Lips Kiss Heel per als talons. El segon, acabat a casa, dge 2 de juny.
14 agost 2019: Bind Off. Tancament del parell.
15 agost 2019: Rematada dels fils. Els donem per acabats i en espera del fred.

Como era de esperar y así comprobáis, cambios no hay. Sigo siendo una tejedora lenta y pausada, con síndrome de Penélope y, no creo equivocarme, tortuga en alguna vida anterior.
Y aquí seguimos, punto a punto, con más frentes abiertos (léase WiP y derivados) de los que me gustaría. Qué dispersión!

The dilemma of Achilles: Heels

L'estiu és temps per anar acabant aquells projectes començats fa temps i de posar ordre en la vida. No només per anar en bicicleta tot fent una associació d'idees amb una obra de teatre i una cançó.

Aquí teniu els mitjons començats en un Knit Along (KAL) amb el grup de KCS. Ens vam engrescar un 25 de febrer i després, cadascuna de nosaltres, anava fent i desfent fins arribar al taló maleït.

N'havia sentit parlar del ditxós taló de marres. Dels forats que sortien per molt que es mantingués la tensió dels fils i tot plegat. D'aquí que en emprovar-me un dels mitjons (aquí va la prova gràfica) en vaig tenir dubtes. Calia realment fer el taló?

 Em sentia com l'Aquil·les, fill de Tetis. Aquell heroi immortal que tenia només un punt dèbil que el feia mortal, és a dir, vulnerable: els talons que no van ser submergits a l'Estígia.

Vet aquí que em vaig proposar superar la síndrome dels talons i vaig tenir cura de la repesca dels punts desfent la línia/ratlla auxiliar amb l'ajuda del ganxet que em servia de bisturí en aquesta operació a taló obert.
Heus aquí el procés i el resultat:

El verano es tiempo para proponerse acabar aquellos proyectos comenzados ya ni se sabe, y de paso para poner orden. No sólo el verano es para ir en bicicleta, haciendo una asociación de ideas con una obra de teatro y una canción.
Aquí teneis los calcetines del KAL de KCS. Super motivadas el 25 de febrero pero con el tiempo y las disponibilidades de cada una, pues cada cual a su ritmo tejiendo y destejiendo hasta llegar al cruce de caminos: los talones.
Había oído de todo sobre los dichosos talones. Cuidado con el agujero. Atención a la tensión. Evita que se abran. Miedo me daba. Y a todo esto, llego al final del canalé y al probarme uno de ellos me entra la duda. Realmente tengo que hacer el talón?
Me sentía como Aquiles, el héroe immortal de la mitología griega con sólo un punto débil que lo hacía vulnerable y mortal como todo el mundo. Cuál era nuestro punto débil en común? Los talones.
Me propuse superar el síndrome de los talones y con sumo cuidado me enfrenté a la operación a talón abierto, recuperando los puntos de la línia de marca con ayuda del ganchillo.
Reto y prueba superados.

Fes-ho. Hazlo. Do It (Yourself)

Avui és 1r de Maig, Dia del Treballador. Bé, com si la resta de l'any no treballessim pas, oi?
Aquest cap de setmana hem aprofitat amb el grup de teixidores KCS per anar a fer un tomb al HandMade Festival.  Ens hem engrescat una mica i ara cal posar les mans a les agulles i fils per donar una empenta a aquells projectes en marxa i els que queden al calaix dels futuribles i possibles.
Estic en fase mitjons a més de mentalitzar-me que haig de blocar el xal dels diamants-esmeraldes (pel color de la llana) acabat per Pasqua i començat ara farà un any.
Així que miraré de fer-ho possible i posar-me mans a les agulles per avançar una micona més.

Hoy es el Primero de Mayo, Día del Trabajo. Cómo si no trabajáramos el resto del año!
El grupo de tejedoras KCS hemos aprovechado el finde para ir al HandMade Festival.
Nos hemos animado y ahora nos toca ponernos en marcha: manos a las agujas e hilos para ir avanzando con nuestros proyectos. Digo avanzar pero los calcetines por más vueltas que les doy parece que menguen.
Como podéis ver, estoy en fase calcetines además de mentalizarme en el bloqueo que necesita el chal de los diamantes esmeraldas (por el super color de la lana) acabado hace nada, esta Pascua.
Os dejo que miro de hacerlo posible (tejer un poco más) y avanzar en los proyectos a medias.

Samhain (Halloween)

Sí, ja sé que som al bell mig del mes de maig però ja diuen allò de fins el setanta d'abril no ens podem llevar un fil, oi?

Aquí us presento el meu darrer projecte enllestit. Un parell de mitjons amb trenes d'estil cèltic i que representen Halloween fets amb malabrigo socks i agulles del 2,25. La llana va ser un dels regalets que em va fer la Laia en l'intercanvi de Nadal de Teixicòmanes i que ja vaig compartir amb tot@s vosaltres en el seu moment.

Voilà el resultat dels meus moments zen de concentració per a un Halloween de tardor a la primavera del 2014. Disculpeu que no els llueixi com es mereixen però aquests dies ja comença a fer caloreta per als peus i ... cal que us digui quelcom més o ja ens entenem?

Soy consciente que estamos a mediados de mayo pero hay un refrán que dice aquello de hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo, verdad?

Aquí os presento mi último proyecto terminado. Un par de calcetines de trenzas célticas que representan Halloween, realizados con agujas del 2.25 y el material de la malabrigo socks. La lana fue uno de los regalos que recibí de Laia en el intercambio de Navidad.

He aquí el resultado de mis momentos zen de concentración para un Halloween de otoño en la primavera del 2014. Disculpad que no los luzca como se merecen pero es que estos días ya comienza a hacer calor ... y hace falta que os diga algo más?

Little steps over the rainbow

Bon Any a totes i tots!

Aquí em teniu de nou amb passets curts i lents, gaudint dels colors que ens manquen en aquests dies grisos d'hivern.

Sí, de nou repeteixo patró i material (Schoppel Wolle Crazy Zauberball), però no tonalitats (1153 1564/121997).

Feliz Año a tod@s!
Aquí me tenéis de nuevo con mis pasitos lentos, disfrutando de los colores que nos faltan en estos días grises de invierno.
Sí, de nuevo repito patrón y material (Schoppel Wolle Crazy Zauberball) aunque no tonalidad (1153 1564/121997).

EDITO 25.01.2014: + foto

Give me two (2)

Comencem la tardor amb bon peu?
Ara ja puc dir que he superat la síndrome del mitjó solitari. I, és clar, a qui se li acut fer mitjons en ple estiu? Només a mi amb la bogeria de la Crazy Zauberball i agulles de 2,25 mm.

Entramos en una nueva estación con buen pie?
Ya puedo decir que he superado el síndrome del calcetín solitario.
Quién pensó en hacer calcetines en verano? Sólo yo acompañada, eso sí, de la locura de la Crazy Zauberball y agujas de 2,25 mm.

Give me two

Dona'm dos o què en faig amb un mitjó si en tinc dos peus?
Ja va sent hora que proposi un nou repte (entre els molts en llista d'espera) per aprendre ja sigui amb ajuda d'algú o de forma autodidacta a fer-los com a bessons, és a dir, tots dos alhora.
Com al cinema, properament la resolució del cas del mitjó solitari.

Dame dos o ¿qué hago con un calcetín cuando tengo dos pies?
Ya va siendo hora que piense seriamente en aprender (con ayuda o de forma autodidacta, algo más difícil) a hacerlos como gemelos, es decir, los dos a la vez.
Como en el cine, próximamente la resolución del caso del calcetín solitario.

Two socks, two feet

Voilà els meus tigretons. Us presento el meu primer parell de mitjons. Reconec que m'ha costat superar la síndrome del segon mitjó (altrament dita del mitjó solitari), però com a bona cap quadrada que sóc, ho he aconseguit.
Ara ja puc començar l'any amb bon peu, ja que aquest projecte l'anava arrossegant des de la tardor del 2011. Uff! Com passa el temps!

He aquí mis tigretones. Os presento mi primer par de calcetines. Reconozco que me ha costado superar la llamada síndrome del segundo calcetín (o del calcetín solitario) pero como a tozuda no me gana nadie, aquí los tenéis. Prueba superada.
Ahora ya puedo comenzar el año con buen pie puesto que este proyecto lo inicié en el otoño del año pasado. Uf! Como pasa el tiempo!

One sock, two feet

Ça y est! Ja tinc fet el meu primer mitjó. Ahir dissabte a la trobada de KCS vaig poder acabar-ho amb l'ajuda de la Maite. El vaig començar el 29 d'octubre i fins ahir, 10 de desembre, no l'he acabat. Allò semblava un serial amb un munt de capítols, però hi ara què? Doncs em toca superar la síndrome del mitjó solitari. Apa, som-hi què no ha estat res!
Ja m'oblidava: Fet segons el patró Just yer basic sock de l'Alyson Johnson, amb agulles circulars de 2,25 mm i la socks-17 de Greta and the Fibers. Per cert, que encara hi ha temps de participar en el seu sorteig d'aniversari. No us ho deixeu perdre.

Ya está! Ya he hecho mi primer calcetín. Ayer en la kedada de KCS pude acabarlo con la ayuda de Maite. Lo comencé el 29 de octubre y me ha durado la aventura hasta ayer 10 de diciembre. Parecía ya un culebrón sin acabar. Y ahora qué? Pues me toca superar el síndrome del segundo calcetín. Así que ahí voy!
Por cierto, realizado según el patrón Just yer basic sock de Alyson Johnson con agujas circulares de 2,25 mm y con la lana socks-17 de Greta and the Fibers. Recordad que aún estamos a tiempo de participar en su sorteo de aniversario. No os lo dejéis perder.

Thanks for the socks

Moltes gràcies pels mitjons, encara que això no és del tot veritat. Per a ser fidel a la realitat, us haig d'agraïr el regal d'aniversari: la llaneta (socks-17) per a fer-los.
Ara només falta que m'acompanyeu a posar el fil a les agulles en alguna de les nostres trobades, oi que m'enteneu estimades?
Ai, quina casualitat! Ara fa tot just un any que comparteixo un espai, un cafè i una afició amb vosaltres. Tot va començar el dia del taller dels sock-monkeys.

Muchas gracias por los calcetines, aunque lo más acertado es agradecer vuestro regalo de cumpleaños: la lana (socks-17) para hacerlos.
Ahora sólo falta que me acompañéis a poner el hilo a las agujas para empezar en alguna de nuestras quedadas, verdad que sí queridas?
Qué casualidad! Hace como un año que comparto con vosotr@s un espacio, un café y una afición. Todo comenzó el día del taller de los socks-monkeys.