Mostrando entradas con la etiqueta frikada. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta frikada. Mostrar todas las entradas

lunes, 31 de octubre de 2016

31 d'octubre: Recreació tradició mexicana d'aquests dies.

Vet aquí que divendres, 28 d'octubre, l'Institut de Cultures Americanes Antigues (ICAA) recreà un altar dels difunts mexicà en el marc d'un seminari sobre la mort entre els maies, realitzat al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.
Hi podeu veure uns detallets que si fóssim en aquestes dates a Pomuch (Campeche) o per tot Mèxic serien fets de ganxet. Aquests eren de paper retallat.
Ens va sorprendre la pervivència de les tradicions prehispàniques maies des del segle VII fins els nostres dies. La conquesta i colonització per part dels espanyols sembla que no les va anul·lar, fet que dóna sentit a la força de les tradicions en totes les societats.
Bona Castanyada!
Happy Samhain!
Bon dia de Tots Sants!



El viernes 28 de octubre el Instituto de Culturas Americanas Antiguas (ICAA) recreó un altar de difuntos mexicano en el marco de un seminario centrado en la muerte entre los mayas, realizado en el Colegio Oficial de Doctores y Licenciados en Filosofía, Letras y en Ciencias de Cataluña.
Podeis ver unos detallitos, como paños, que si estuviéramos estos días en Pomuch (Campeche) o por tierras mexicanas, veríamos que estarían gancheteados. Aquí nos tuvimos que conformar con unos de papel recortado.
Nos sorprendió la pervivencia de las tradiciones prehispánicas mayas desde el siglo VII hasta nuestros días. La conquista y colonización parece que no les afectó ya que no fueron anuladas o aniquiladas. Esto demuestra la fuerza de la tradición en todas las sociedades.
Feliz Día de Difuntos y de Todos los Santos.

lunes, 29 de septiembre de 2014

Wool is cool?

Tardor? Hivern? Primavera? Estiu?
Qualsevol dia és bo per a fer mitja o crochet, oi? I si a més es posa de moda i és tendència, encara més. Ara sí que sí no hi podem cercar excuses de cap mena.
A terres nipones, els aparadors ja anuncien la nova temporada i amb quins models. Serà per la campanya Cool Japan o per la intenció de Tòquio de voler esdevenir la capital de la moda del món mundial?
I a la península, un gran amic ja ha fet la seva tercera col·laboració en la desfilada d'Andrés Sardá a la Madrid Fashion Week amb uns complements de luxe. Felicitats, +3!

Fotografia, cortesia de Nur

Otoño? Invierno? Primavera? Verano?
Cualquier día es bueno para tricotar o ganchetear, verdad? Y si además se pone de moda, no hay excusas que valgan.
En los escaparates de Japón ya es bien visible con unos modelazos. Será por la campaña Cool Japan o por la intención de Tokio de convertirse en la auténtica capital de la moda del mundo mundial?
Y en la península, un gran amigo ha participado en la Madrid Fashion Week de forma velada, colaborando en el desfile de Andrés Sardá con unos complementos (de lujo). Felicidades, +3!

domingo, 15 de julio de 2012

Wool addiction in NYC

Durant aquesta setmana he llegit una nova entrega de les aventures llaneres de l'Albis i l'he relacionada amb una altra fotografia que la meva estimada Nur m'ha fet arribar del seu viatge per Nova York.
Tenia entès que si veies una sabata penjada del cablejat al carrer, això volia dir que a prop es localitza un punt de venda d'estupefaents i altres substàncies de dubtosa legalitat, però què pensar quan et trobes amb unes bambes de ganxet allà mateix.
Guerrilla ganxetaire en acció contracultural?
Punt de trobada de gent viciada amb llanes i fils?
Denúncia del veïnat?

 (fotografia: cortesia de Nur & Tess)

Esta semana he leído una nueva entrega de las aventuras laneras de Albis y en seguida la he relacionado con otra fotografía que mi querida Nur me ha hecho llegar de su viaje por Nueva York.
Tenía entendido que si veías una zapatilla colgada del cableado de la calle, ésta era una señal indicativa de que cerca se emplaza un punto de venta de estupefacientes y otras sustancias de dudosa legalidad, pero qué pensar cuando te encuentras con unas bambas de ganchillo colgadas.
¿Acción contracultural de alguna guerrilla de ganchillo?
¿Localización de un punto de encuentro de gente viciada con las lanas y los hilos?
¿Una denuncia vecinal?

lunes, 9 de julio de 2012

NYC: Seventy-seventh and Broadway

Sigueu benvinguts i benvingudes a aquesta entrada viatgera.
Tal vegada, a algun@s de vosaltres us soni aquesta adreça, potser per a d'altres, ni fú ni fa. I si us dono unes pistes?
"The shop was located on Seventy-seventh and Broadway, just above Marty's deli, amid boutiques and restaurants in Manhattan's Upper West Side. Only a few blocks from the green of Central Park, and the cool of the Hudson River in the opposite direction, it was a lovely part of the city".
L'heu reconeguda?
I si us dic Walker and Daughter?
O la trilogia The Friday Night Knitting Club, Knit Two, Knit the Season de la Kate Jacobs?
Ara sí! Uff! Mira que ens ha costat, eh?
Doncs, ja ho veieu. Ni rastre de botigueta de llanes i fils de la Georgia i la Dakota, ni del deli shop del Marty.
Volia saber què tenia de màgic aquest raconet, per quins set sous l'escriptora havia triat aquest emplaçament. Alguna experiència amb les agulles? Havia participat en alguna trobada llanera com les que fem a casa nostra? M'imaginava una cantonada amb encant o amb glamour (estant a Nova York), però vés per on ens trobem amb una botiga de roba interior (de sostenidors Bra Smyth per ser més exactes) i un solar en construcció.
No, si al final la gent tindrà raó: Nova York no és cool, és cutre i deixa molt a desitjar!


(Fotografies: cortesia de Nur & Tess)

Sed bienvenidos y bienvenidas a este post viajero.
Quizás, a algun@s de vosotros os suene esta dirección, o quizás a otros no os diga nada. Y si os doy unas pistas. Bueno, vamos a ello:
"The shop was located on Seventy-seventh and Broadway, just above Marty's deli, amid boutiques and restaurants in Manhattan's Upper West Side. Only a few blocks from the green of Central Park, and the cool of the Hudson River in the opposite direction, it was a lovely part of the city".
¿La habéis reconocido?
¿Y si digo Walker and Daughter?
¿O la trilogía The Friday Night Knitting Club, Knit Two, Knit the Season de Kate Jacobs?
Ahora sí! Uf, mira que nos ha costado, verdad?
Pues ya lo veis. Ni rastro de la tienda de lanas de Georgia (y Dakota) ni de la tienda de Marty.
Estaba intrigada por saber qué tenía de mágico este lugar, qué le había llevado a escogerlo a la escritora. Alguna experiencia con las agujas? Había participado en algún encuentro lanero? Imaginaba un rincón con encanto o con glamour (estando en Nueva York) pero mira por donde nos encontramos con una tienda de ropa interior (de sostenes Bra Smyth para ser más exactos) y un solar en construcción.
No, si al final la gente tendrá razón: Nueva York no es cool, es cutre y deja mucho que desear.