domingo, 7 de diciembre de 2014

Milanese story

Un dia vaig llegir que la lectura és el viatge dels qui no poden prendre el tren. No recordo l'autoria de la cita, o si aquesta era anònima. Són aquelles frases que queden amagades en un racó del teu cervell i que,  patapam, un bon dia es desvetllen i surten a la llum.

Aquesta podria ésser la introducció a la història, no amagada, d'aquest coll, el milanese loop, fet amb alpaca KnitWise d'AYKIL i agulles de 4 mm.

Un regal per a una persona que enguany no tornarà a Milà. Una altra manera de viatjar en els records i d'acostar-nos a les persones que estimem des de la distància imposada. I és que, com deia en Sebastià Serrano, la nostra fragilitat emocional demana, com el pa que mengem, proximitat i contacte. Heus aquí un coll amorós que connecta amb els sentits i els sentiments.

Tot allò que construïm amb les mans i amb el cor, intentem no fer-les malbé.
Hand knitting so, hand washing!

 
Un día leí que la lectura es el viaje de los que no pueden tomar el tren. No recuerdo la autoría de la cita o si ésta era anónima. Es una de aquellas frases que quedan escondidas en un rinconcito de tu cerebro y que un buen día salen a luz.

Ésta bien podría ser la introducción a la historia, no secreta, de este cuello, el milanese loop, hecho con alpaca KnitWise d'AYKIL y agujas de 4 mm. 

Un regalo para una persona que este año no volverá a Milán. Otra manera de viajar en los recuerdos y de acercarnos a las personas que queremos desde la distancia. Y es que, como decía Sebastià Serrano, nuestra fragilidad emocional pide, como el pan que comemos, proximidad y contacto. He aquí un cuello amoroso que conecta con los sentidos y emociones (o sentimientos).

Intentemos no estropear todo lo que construimos con nuestras manos y corazones.
Hand knitting so, hand washing!

sábado, 15 de noviembre de 2014

Nine moons, nine months

Vivint un baby boom al meu voltant, em decanto per fer com a regal unes flassades per a nadons.
El patró triat és el que he batejat com a Nou llunes, nou mesos. De fet, si una fase lunar, entre dos novilunis, és de 29,53 dies solars, si fa no fa ja és això, o no?
Fetes amb agulles de 4.5 mm i doble fil Schachenmayr SMC Suavel (08330-0316) d'un color que s'allunya dels tradicionals i esperats blau i rosa, per a bebés.
Espero que sigui del gust dels petits, que estan a punt de néixer, i que embolcalli els seus somnis.
Amés, si recuperem les dites del costumari català n'hi ha una que diu allò de novembre enllà, agafa la manta i no la deixis estar. Això, apte per a tots els públics (i edats).
Si més no, em consta que a una de les futures mares sí li ha agradat. Com no, oi Laia? I per a què consti que no és que jo tingui l'ego pujat, aquí teniu la prova gràfica que ho demostra. Moltes gràcies, guapa!
Felicitats, famílies!


(Font: Laia Jara Muns, Llanàrium)

Viviendo un baby boom en mi alrededor, qué regalar? Nada más práctico que unas mantitas para bebé, verdad?
El patrón que he escogido lo he bautizado como Nueve lunas, nueve meses. Si un embarazo dura unos nueve meses, y si una fase lunar, el período entre dos lunas llenas, es de 29,53 días solares, más o menos las cuentas cuadran, verdad?
Realizadas con agujas de 4.5 mm y dos hilos Schachenmayr SMC Suavel (08330-0316) de un color naranja, que se aleja de los tradicionales y ñoños azul y rosa para bebés.
Me consta que a una las futuras madres sí le ha gustado el color. No podía ser de otro modo tratándose de Laia, verdad? Y para que conste que no lo digo yo (ni tengo un ego subido de tono), aquí os dejo la prueba gráfica que lo demuestra. Muchas gracias, guapa!
Felicidades, familias!


lunes, 29 de septiembre de 2014

Wool is cool?

Tardor? Hivern? Primavera? Estiu?
Qualsevol dia és bo per a fer mitja o crochet, oi? I si a més es posa de moda i és tendència, encara més. Ara sí que sí no hi podem cercar excuses de cap mena.
A terres nipones, els aparadors ja anuncien la nova temporada i amb quins models. Serà per la campanya Cool Japan o per la intenció de Tòquio de voler esdevenir la capital de la moda del món mundial?
I a la península, un gran amic ja ha fet la seva tercera col·laboració en la desfilada d'Andrés Sardá a la Madrid Fashion Week amb uns complements de luxe. Felicitats, +3!

Fotografia, cortesia de Nur

Otoño? Invierno? Primavera? Verano?
Cualquier día es bueno para tricotar o ganchetear, verdad? Y si además se pone de moda, no hay excusas que valgan.
En los escaparates de Japón ya es bien visible con unos modelazos. Será por la campaña Cool Japan o por la intención de Tokio de convertirse en la auténtica capital de la moda del mundo mundial?
Y en la península, un gran amigo ha participado en la Madrid Fashion Week de forma velada, colaborando en el desfile de Andrés Sardá con unos complementos (de lujo). Felicidades, +3!

lunes, 8 de septiembre de 2014

Like a bear in the river

Com un ós (de peluix) en el riu es sentirà el petit que porti aquesta jaqueteta realitzada amb el fil Tabby de la Schachenmayr, d'efecte folre polar, i agulles del 4.5 mm.
Per a fer-la, m'he inspirat en un dels patrons (6606) de la Burda Tricot però per les característiques del material, al final he fet un poti-poti (re)creatiu, és a dir, improvisant en tot moment. És el que veieu.
El títol de l'entrada i la relació amb el que us mostro té una explicació. Vejam: la textura del material em recorda la d'un peluix. En aquest cas, per a un ós amorós si no es transforma en un petit dimoni de Tasmània, esclar. Tothom sap que els óssos pesquen (o cacen) salmons en els rius. D'ací, el detallet dels botons amb peixets, pensant en un nen que adora l'aigua.
El destinatari de la prenda és un nen adorable que acaba de complir 1 anyet.
Per molts anys, Cookie!
Per molts anys, família!




Como un oso (de peluche) en el río se sentirá el pequeño portador de esta chaqueta realizada con el material Tabby de la Schachenmayr, de efecto forro polar, y agujas de 4.5 mm.
Para hacerla, me he basado en un patrón de los de Burda Tricot (6606) pero adaptándolo a las características del material en sí, ha resultado un ejercicio de re(creación) e improvisación. Es lo que veis.
El título de la entrada y la relación con lo que os muestro tiene una explicación. Veamos: la textura del material me recuerda la de un peluche. En este caso, para un oso amoroso si no se transforma en un pequeño demonio de Tasmania, ya me entendéis. Además, es sabido que los osos pescan (o cazan) salmones en los ríos, verdad? De ahí el detalle de los botoncitos con peces para un peque que se pierde con el agua.
El destinatario de la prenda es un niño adorable que acaba de cumplir 1 añito.
Felicidades, Cookie!
Felicidades, familia!

miércoles, 27 de agosto de 2014

A piece of Ireland

Vet aquí un pedacet d'Irlanda, Sandycove, teixit a la Mediterrània amb unes troques de la Malabrigo Lace color 135 Emerald i agulles de 4 mm.
El resultat final m'ha decebut una mica. Reconec que el material no ha estat el més apropiat però sí el color que em tenia enamorada, tot i no ser un verd-greta. Ja sabeu que els seus verds em tenen captivada com el de la combi vanadium d'ara fa un any.
De ben segur que aquest projecte tindrà una continuïtat en el temps, però amb un material més adient, atenent les recomanacions del patró original.
Aquí segueixo searching the luck of the Irish, a més de participar en els KAL de primavera i estiu/tardor del grup KnitLab a ravelry. Ja diuen allò de mai és tard ...



He aquí un trocito de Irlanda, Sandycove, tejido en el Mediterráneo con unas madejas de Malabrigo Lace color 135 Emerald y agujas de 4 mm.
El resultado final no me ha acabado de convencer. Debo reconocer que el material no ha sido el más apropiado pero sí el color que me tenía enamorada aunque no fuera un verde-greta. No es un secreto que sus verdes me pierden, como el que utilicé en la combi vanadium de hace un año.
Seguro que este proyecto tendrá continuidad en el tiempo. Esta vez con un hilo más acorde a las recomendaciones del patrón original.
Y aquí me tenéis, searching the luck of the Irish, además de participar en los KAL de primavera y verano-otoño del grupo KnitLab en ravelry. Never is too late!

viernes, 18 de julio de 2014

From wrinkled to blocked. One year later ...

Ja em coneixeu. Odio les agulles. Teixir està bé però blocar les peces és una feinada poc agraïda (en el moment) però molt necessària a vista del resultat final.
Heus aquí que aprofito el temps d'estiu i uns dies de vacances per treure'm de sobre els projectes pendents i posar-me al dia.
De ben segur que heu pensat que ja trigava, ja. Doncs sí, per a què negar-ho si ara farà tot just un any. 



Ya me conocéis. Odio las agujas. Por tejer, ningún problema, pero eso de bloquear las piezas es un trabajo nada agradecido (en el momento) pero necesario viendo el resultado final.
Y aquí me tenéis, aprovechando el verano (por el calorcito) y unos días de vacaciones para sacarme la pereza del bloqueo y ponerme al día.
Seguro que estáis pensando que ya estaba tardando, verdad? Pues sí, casi un año a voz de pronto.

sábado, 12 de julio de 2014

Knitting at the Opera

No, no penseu pas que he celebrat el wikipí (WWKIP) al Liceu amb un endarreriment considerable de prop d'un mes.
Sí, sí he anat al Gran Teatre del Liceu per gaudir d'una meravellosa obra, Porgy and Bess.
Entre els protagonistes secundaris puc reconèixer, tot i la meva miopia, un granny gegant de ganxet com a flassada per a un sofà i cantants del cor de l'Òpera de Cape Town tricotant amb agulles rectes.
Una vetllada espectacular i sorprenent per a una nit d'estiu.
Qui deia que la teiximenta i el ganxet no són un Art? Reivindiquem les arts tradicionals, no com a menors, i sí com a element de cultura material universal.


No, no penséis que he celebrado con retraso el wikipí (WWKIP) en el Liceo.
Sí, sí he ido al Gran Teatro del Liceo para disfrutar de una obra maravillosa, Porgy and Bess.
A pesar de mi miopía, debo destacar entre los protagonistas secundarios, una manta de ganchillo con un granny gigante para un sofá y cantantes del coro de la Ópera de Cape Town tejiendo con agujas rectas en diversos espacios (el sofá y el balconcito).
Una noche de verano espectacular y sorprendente.
Quién decía que el tricot y el crochet no son un Arte? Reivindiquemos las artes tradicionales, no como menores, y sí como un elemento de cultura material universal.