miércoles, 19 de febrero de 2014

Happy Slow Knitting

Avui celebrem el Dia Mundial de la Lentitud.
Qui ens ho havia de dir? Tenim un dia per a reivindicar el gaudi dels petits plaers de la vida (cuina, teiximenta i ...) ni que sigui una estoneta segons el moviment Slow.
Aquí teniu els meus mitjons eterns i enrevessats. Ja us ho puc ben dir: sóc lenta teixint. La rapidesa és cosa dels punts quan s'escapen de les agulles, i més amb un patró amb trenes.
Sempre atrafegada i anant a cuita-corrents, però avui m'ho prendré tot amb calma (bé, si és que em deixen). 
Us desitjo un bon dia i millor setmana.


Hoy celebramos el Día Mundial de la Lentitud.
¿Quién nos lo iba a decir? Tenemos un día para reivindicar el disfrute de los pequeños placeres de la vida (cocina, tejer ...) aunque sólo sea a ratos según el movimiento Slow.
Aquí tenéis mis calcetines eternos. Os lo confirmo: soy lenta tejiendo. La rapidez es de los puntos escapistas de las agujas y si encima tejo trenzas ya os podéis imaginar el resultado, verdad?
Siempre atareada, pendiente del reloj y de las fechas límite, pero hoy no.
Propósito del día: tomármelo todo con calma (bueno, si es que me dejan).
Os deseo un buen día y mejor semana. 

lunes, 13 de enero de 2014

Little steps over the rainbow

Bon Any a totes i tots!

Aquí em teniu de nou amb passets curts i lents, gaudint dels colors que ens manquen en aquests dies grisos d'hivern.

Sí, de nou repeteixo patró i material (Schoppel Wolle Crazy Zauberball), però no tonalitats (1153 1564/121997).




Feliz Año a tod@s!
Aquí me tenéis de nuevo con mis pasitos lentos, disfrutando de los colores que nos faltan en estos días grises de invierno.
Sí, de nuevo repito patrón y material (Schoppel Wolle Crazy Zauberball) aunque no tonalidad (1153 1564/121997).

EDITO 25.01.2014: + foto

domingo, 22 de diciembre de 2013

Winter is coming ...

Sí, l'hivern va arribar ahir dissabte 21 de desembre.
No, aquesta no és una referència directa a la saga de l'escriptor George R.R. Martin.
Tot i així, es pot interpretar com una invitació per a deixar lliure la creativitat de tota persona teixidora compulsiva, oi?
Doncs bé, aquest ha estat el lema triat per a l'intercanvi de nadal del grup Teixicòmanes d'enguany.

Personalment, em pensava que em deixaven "barra lliure creativa" perquè sota el títol de S'acosta l'hivern tot hi té cabuda: bufandes, colls, xals, jerseis, mitenes, mitjons, barrets ... Què em deixo quelcom?, però hi havia implícita una picada d'ullet a la sèrie de ficció.

Com la meva víctima toca tots els pals amb les agulles, és una teixidora experta i una professional del ram (oi, Esther?), ho he tingut difícil per a sorprendre-la, tenint obert els fronts nord (si em baso en la ubicació literària) i sud (si em baso per començar a teixir per la base).

Espero haver encertat amb uns dolços i aquesta capeta-ponxo, disseny de l'Alba Cabrera per a Abuelita Yarns.
Per qüestions pràctiques no he pogut teixir-la amb el material proposat originàriament. De totes maneres el resultat de treballar amb agulles del 5.5 i 8 la Shop 1362/43687 de la Cigno Nero ja s'ajustava a les pautes a seguir.
Aquest color neutre m'ha fet recordar la pel·lícula del Bille August, Smilla's Sense of Snow, quan comentaven els més de cent noms que pot rebre la neu en inuit en funció del seu color i estat.




Per altra part, jo he estat sorpresa per la Laia amb una super bufanda en verd i una troca Malabrigo Sock (800 Tiziano Red).
El problema serà trobar un projecte adient a aquest material evocador d'un dels mestres de la pintura de l'escola veneciana renaixentista com Ticià. M'ajudeu?




Sí, el invierno llegó ayer sábado 21 de diciembre.
No, ésta no es una referencia directa a la saga de George R.R. Martin.
De todas maneras, también puede interpretarse como una invitación a la libertad creativa de una tejedora compulsiva, verdad?
Pues bien, éste ha sido el lema del intercambio navideño del grupo Teixicòmanes de este año.
Pensaba que me dejaban vía libre creativa porque bajo el título de Se acerca el invierno creo que todo cabe:  bufandas, cuellos, chales, jerseys, guantes, calcetines, gorros ..., pero va a ser que implícitamente había un guiño a la serie de ficción literaria y televisiva.
Mi víctima toca todos los palos con las agujas y además es una experta tejedora y una profesional en el tema. Por ello, lo he tenido difícil a la hora de sorprenderla, más si cabe teniendo abiertos los frentes del norte (si me baso en la ubicación literaria) y del sur (si comienzo el proyecto por la base, verdad?).
Espero haber acertado con unos dulces y esta capa-poncho, diseño de Alba Cabrera para Abuelita Yarns.
No he podido tejerla con el material propuesto originariamente por cuestiones prácticas pero el resultado con la pura lana virgen superwash de la Shop de Cigno Nero y agujas del 5.5 y 8 ya se ha ajustado a las pautas a seguir.
Este color grisáceo (neutro) me ha recordado el film Smilla, Misterio en la nieve porque los inuits tienen más de cien denominaciones para la nieve dependiendo de su color y estado.
Por otra parte, Laia me ha sorprendido con una super bufanda en verde y una madeja de Malabrigo Sock (color Rojo Tiziano).
Ahora el problema será encontrar un proyecto para este material evocador de un maestro de la pintura de la escuela veneciana del Renacimiento como Tiziano.
Me queréis ayudar? Alguna propuesta?



domingo, 13 de octubre de 2013

Wrinkled

Sí, llegiu bé. Arrugats. Així estan els dos projectes que he acabat i que tinc pendent de blocatge.
Me'ls miro i si em decideixo a blocar, diuen que farà mal temps i així deixo passar el temps.
Me'ls emprovo i penso, tampoc no estan tan malament. No llueixen prou però la seva feina sí que la fan: acaronar el coll i les espatlles amb uns colors de luxe i una dolçor que no es pot explicar.

El meu Tresor particular és el Seascape Stole, disseny de Kieran Foley, més conegut com a KnitLab.
Fet amb Greta and the Fibers socks 98 i agulles de 4 mm.
Ja l'havia teixit anteriorment, però és que aquest disseny em té captivada per ser tan versàtil, agraït, afavoridor ... En fi, si és una de les meves debilitats i ja la coneixeu.


Els Liris cecs són la joia de la corona, disseny de la Marisa Muñoz, més coneguda com Al-Abrigo. Sí, per fi un disseny peninsular, teixit amb Greta and the Fibers Silk me Lace 58 i agulles de 3.5 mm.
Aquesta ha estat la meva primera participació en un KAL misteriós. Teixia al ritme de les pistes que ens marcava sense saber com seria la peça final.  Bé, al ritme d'una tortugueta, però gaudint dels moments de teiximenta amb un material de luxe.


I ara, en espera del blocatge (de les peces, no del meu personal, malpensats) amb nous reptes i projectes.



Sí, leéis bien. Arrugados. Así estan los dos proyectos que he acabado y que estan pendientes del bloqueo.
Me los miro y si me decido, dicen que hará mal tiempo. Así que para qué ponerse, verdad?
Me los pruebo y pienso que no están tan mal. No lucen pero hacen su trabajo: envuelven acarameladamente el cuello y los hombros con unos colores de lujo y una suavidad que no se puede explicar. No hay palabras.

Mi Tesoro particular es el Seascape Stole, diseño de Kieran Foley, más conocido como KnitLab. Tejido con la socks 98 de Greta and the Fibers y agujas de 4 mm.
No es la primera vez que lo tejo pero es un diseño tan versátil, tan agradecido y tan ... Bueno, qué deciros, si es una de mis debilidades.

Los Lirios ciegos son la joya de la corona. Un diseño de Marisa Muñoz, más conocida como Al-Abrigo. Sí, por fin un diseño peninsular, tejido con la silk me lace 58 de Greta and the Fibers y agujas del 3.5.
Ha sido mi primera participación en un tejijuntas misterioso. Tejía al ritmo de las pistas que nos iban llegando pero sin saber como sería la pieza una vez acabada. Vale, lo debo de reconocer. Tejía al ritmo de una tortuguita pero disfrutando al máximo de esos momentos con un material y un color de lujo.

Y ahora, en espera del bloqueo (de las piezas, no del mío, mal pensados), con nuevos retos y proyectos.

miércoles, 4 de septiembre de 2013

Sweet, sweet dreams, Pablo!

Basada en el patró Shaun the Sheep de la Linda Smith, publicat a Purplelinda Crafts, amb fils Anchor Style Creativa i un ganxet del 3 mm, aquesta ovelleta encantadora vetllarà el son i allunyarà els malsons del petit Pablo.
Aquí la teniu acomiadant-se de la seva amiga Xisqueta abans de començar una nova vida a casa de la Sílvia i en Pablo.
Estarà d'allò més bé ja que l'acolliran amb un Bienvenue chez nous ... Bonne humeur  exigée ...


Esta ovejita velará el descanso del pequeño Pablo.
Está basada en el patrón Shaun the Sheep, publicado en Purplelinda Crafts, y hecha con hilos Anchor Style Creativa y aguja de 3 mm.
Aquí la tenéis en la foto de despedida de su amiga Xisqueta antes de partir hacia la casa de Silvia y Pablo. Allí estará muy bien, o que esperas si te reciben con un Bienvenue chez nous ... Bonne humeur exigée ...

miércoles, 21 de agosto de 2013

Combi Vanadium

Per fi us puc mostrar en tot el seu esplendor el meu primer projecte tèxtil sense costuretes, la Vanadium de la Lisa Mutch, feta amb la socks 236 de Greta and the Fibers i agulles del 3,5.
Ja m'heu vist tot un ventall de xals i mitjons però mai m'havia atrevit amb una jaqueta per por a cosir. Vés quina cosa, oi?
Gràcies Marga! Gràcies Norma! per haver-nos motivat i acompanyat en aquest KAL tan engrescant.
I, vés per on, que sense saber-ho aniré a la moda aquesta tardor-hivern. Per què?
Per ser una peça combinable. És una jaqueta però si la deixo abotonada la puc fer servir de jersei.
Per ser de màniga francesa, a mig camí dels 3/4.
Per jugar amb el volum de les mànigues, la qual cosa serà una de les claus de les tendències de moda tot cercant l'efecte globus, segons smoda.
Pel color? No ho sé pas però aquest verd-greta em té captivada, així com els botons que són una monada i que vaig trobar a Punt a Punt.
Les jaquetes creen addicció? Són una aposta segura? Ja tinc tres models clitxats que em temptem.
Continuarà!
 


Por fin os puedo mostrar en todo su esplendor mi primer proyecto textil sin costuritas, la Vanadium de la Lisa Mutch, realizada con la socks 236 de Greta and the Fibers i agujas del 3,5.
Ya conocéis todo mi arsenal de chales y algún que otro calcetín. Hasta ahora no me había atrevido con una chaqueta por miedo a coser. Sí, sí, ya véis!
Gracias Marga y Norma por habernos motivado y acompañado en este KAL tan divertido.
Y, mira por donde, que sin saberlo vestiré a la moda este otoño-invierno. Sabéis por qué?
Porque es una pieza combinable. Es una chaqueta pero si la dejo cerrada me sirve de jersey.
Porque es de manga francesa, a medio camino de los tres cuartos.
Porque juega con el volumen de las mangas, lo que será una de las claves de las tendencias de moda por buscar el efecto globo, según smoda.
Por el color? No lo sé pero este verde-greta me tiene cautivada, así como los botones encontrados en Punt a Punt.
Las chaquetas crean adicción? Son una apuesta segura? Ya tengo tres patrones que me hacen ojitos.
Continuará!

lunes, 29 de julio de 2013

Sweet (Blue) Dreams

A les acaballes del juliol us presento el meu malson particular anomenat Dolços Somnis Blaus, iniciat en les trobades pel wikipí al juny. L'heu reconegut, oi?
El patró és una preciositat de la Boo Knits que ens ha donat a conèixer la nostra estimada Imma.
El problema ha estat l'elecció del material (no recomanable per a l'estiu amb aquestes temperatures i humitats).
Quina diferència amb l'experiència anterior per l'intercanvi nadalenc de Teixicòmanes.
Fet amb la Schoppel Wolle Lace Ball en tons blavosos (1208 1535), la combinació de les agulles de 4 i 4,5 mm i denes miyuki 8/0 en un gris blavós amb base d'hematites (la rocalla transparent era massa cridanera pel meu gust particular).



Acabando julio os presento mi pesadilla particular bajo el nombre poético de Dulces Sueños Azules, comenzado en las quedadas laneras del wikipí de junio. Os sonaba, verdad?
El patrón es una preciosidad de Boo Knits, conocida a partir de las creaciones de Imma.
Mi problema ha recaído en la elección del material (no recomendable para el verano con altas temperaturas y una humedad relativa disparada).
El resultado no es comparable con la experiencia para el intercambio navideño de Teixicòmanes.
Realizada con Schoppel Wolle Lace Ball en tonos azules (1208 1535), agujas de 4 y 4,5 mm y cuentas (abalorios o rocalla) miyuki 8/0 en un gris azulón con base de hematites.