Winter is coming ...

Sí, l'hivern va arribar ahir dissabte 21 de desembre.
No, aquesta no és una referència directa a la saga de l'escriptor George R.R. Martin.
Tot i així, es pot interpretar com una invitació per a deixar lliure la creativitat de tota persona teixidora compulsiva, oi?
Doncs bé, aquest ha estat el lema triat per a l'intercanvi de nadal del grup Teixicòmanes d'enguany.

Personalment, em pensava que em deixaven "barra lliure creativa" perquè sota el títol de S'acosta l'hivern tot hi té cabuda: bufandes, colls, xals, jerseis, mitenes, mitjons, barrets ... Què em deixo quelcom?, però hi havia implícita una picada d'ullet a la sèrie de ficció.

Com la meva víctima toca tots els pals amb les agulles, és una teixidora experta i una professional del ram (oi, Esther?), ho he tingut difícil per a sorprendre-la, tenint obert els fronts nord (si em baso en la ubicació literària) i sud (si em baso per començar a teixir per la base).

Espero haver encertat amb uns dolços i aquesta capeta-ponxo, disseny de l'Alba Cabrera per a Abuelita Yarns.
Per qüestions pràctiques no he pogut teixir-la amb el material proposat originàriament. De totes maneres el resultat de treballar amb agulles del 5.5 i 8 la Shop 1362/43687 de la Cigno Nero ja s'ajustava a les pautes a seguir.
Aquest color neutre m'ha fet recordar la pel·lícula del Bille August, Smilla's Sense of Snow, quan comentaven els més de cent noms que pot rebre la neu en inuit en funció del seu color i estat.

Per altra part, jo he estat sorpresa per la Laia amb una super bufanda en verd i una troca Malabrigo Sock (800 Tiziano Red).
El problema serà trobar un projecte adient a aquest material evocador d'un dels mestres de la pintura de l'escola veneciana renaixentista com Ticià. M'ajudeu?

Sí, el invierno llegó ayer sábado 21 de diciembre.
No, ésta no es una referencia directa a la saga de George R.R. Martin.
De todas maneras, también puede interpretarse como una invitación a la libertad creativa de una tejedora compulsiva, verdad?
Pues bien, éste ha sido el lema del intercambio navideño del grupo Teixicòmanes de este año.
Pensaba que me dejaban vía libre creativa porque bajo el título de Se acerca el invierno creo que todo cabe:  bufandas, cuellos, chales, jerseys, guantes, calcetines, gorros ..., pero va a ser que implícitamente había un guiño a la serie de ficción literaria y televisiva.
Mi víctima toca todos los palos con las agujas y además es una experta tejedora y una profesional en el tema. Por ello, lo he tenido difícil a la hora de sorprenderla, más si cabe teniendo abiertos los frentes del norte (si me baso en la ubicación literaria) y del sur (si comienzo el proyecto por la base, verdad?).
Espero haber acertado con unos dulces y esta capa-poncho, diseño de Alba Cabrera para Abuelita Yarns.
No he podido tejerla con el material propuesto originariamente por cuestiones prácticas pero el resultado con la pura lana virgen superwash de la Shop de Cigno Nero y agujas del 5.5 y 8 ya se ha ajustado a las pautas a seguir.
Este color grisáceo (neutro) me ha recordado el film Smilla, Misterio en la nieve porque los inuits tienen más de cien denominaciones para la nieve dependiendo de su color y estado.
Por otra parte, Laia me ha sorprendido con una super bufanda en verde y una madeja de Malabrigo Sock (color Rojo Tiziano).
Ahora el problema será encontrar un proyecto para este material evocador de un maestro de la pintura de la escuela veneciana del Renacimiento como Tiziano.
Me queréis ayudar? Alguna propuesta?

Wrinkled

Sí, llegiu bé. Arrugats. Així estan els dos projectes que he acabat i que tinc pendent de blocatge.
Me'ls miro i si em decideixo a blocar, diuen que farà mal temps i així deixo passar el temps.
Me'ls emprovo i penso, tampoc no estan tan malament. No llueixen prou però la seva feina sí que la fan: acaronar el coll i les espatlles amb uns colors de luxe i una dolçor que no es pot explicar.

El meu Tresor particular és el Seascape Stole, disseny de Kieran Foley, més conegut com a KnitLab.
Fet amb Greta and the Fibers socks 98 i agulles de 4 mm.
Ja l'havia teixit anteriorment, però és que aquest disseny em té captivada per ser tan versàtil, agraït, afavoridor ... En fi, si és una de les meves debilitats i ja la coneixeu.

Els Liris cecs són la joia de la corona, disseny de la Marisa Muñoz, més coneguda com Al-Abrigo. Sí, per fi un disseny peninsular, teixit amb Greta and the Fibers Silk me Lace 58 i agulles de 3.5 mm.
Aquesta ha estat la meva primera participació en un KAL misteriós. Teixia al ritme de les pistes que ens marcava sense saber com seria la peça final.  Bé, al ritme d'una tortugueta, però gaudint dels moments de teiximenta amb un material de luxe.

I ara, en espera del blocatge (de les peces, no del meu personal, malpensats) amb nous reptes i projectes.



Sí, leéis bien. Arrugados. Así estan los dos proyectos que he acabado y que estan pendientes del bloqueo.
Me los miro y si me decido, dicen que hará mal tiempo. Así que para qué ponerse, verdad?
Me los pruebo y pienso que no están tan mal. No lucen pero hacen su trabajo: envuelven acarameladamente el cuello y los hombros con unos colores de lujo y una suavidad que no se puede explicar. No hay palabras.

Mi Tesoro particular es el Seascape Stole, diseño de Kieran Foley, más conocido como KnitLab. Tejido con la socks 98 de Greta and the Fibers y agujas de 4 mm.
No es la primera vez que lo tejo pero es un diseño tan versátil, tan agradecido y tan ... Bueno, qué deciros, si es una de mis debilidades.

Los Lirios ciegos son la joya de la corona. Un diseño de Marisa Muñoz, más conocida como Al-Abrigo. Sí, por fin un diseño peninsular, tejido con la silk me lace 58 de Greta and the Fibers y agujas del 3.5.
Ha sido mi primera participación en un tejijuntas misterioso. Tejía al ritmo de las pistas que nos iban llegando pero sin saber como sería la pieza una vez acabada. Vale, lo debo de reconocer. Tejía al ritmo de una tortuguita pero disfrutando al máximo de esos momentos con un material y un color de lujo.

Y ahora, en espera del bloqueo (de las piezas, no del mío, mal pensados), con nuevos retos y proyectos.

Sweet, sweet dreams, Pablo!

Basada en el patró Shaun the Sheep de la Linda Smith, publicat a Purplelinda Crafts, amb fils Anchor Style Creativa i un ganxet del 3 mm, aquesta ovelleta encantadora vetllarà el son i allunyarà els malsons del petit Pablo.
Aquí la teniu acomiadant-se de la seva amiga Xisqueta abans de començar una nova vida a casa de la Sílvia i en Pablo.
Estarà d'allò més bé ja que l'acolliran amb un Bienvenue chez nous ... Bonne humeur  exigée ...

Esta ovejita velará el descanso del pequeño Pablo.
Está basada en el patrón Shaun the Sheep, publicado en Purplelinda Crafts, y hecha con hilos Anchor Style Creativa y aguja de 3 mm.
Aquí la tenéis en la foto de despedida de su amiga Xisqueta antes de partir hacia la casa de Silvia y Pablo. Allí estará muy bien, o que esperas si te reciben con un Bienvenue chez nous ... Bonne humeur exigée ...

Combi Vanadium

Per fi us puc mostrar en tot el seu esplendor el meu primer projecte tèxtil sense costuretes, la Vanadium de la Lisa Mutch, feta amb la socks 236 de Greta and the Fibers i agulles del 3,5.
Ja m'heu vist tot un ventall de xals i mitjons però mai m'havia atrevit amb una jaqueta per por a cosir. Vés quina cosa, oi?
Gràcies Marga! Gràcies Norma! per haver-nos motivat i acompanyat en aquest KAL tan engrescant.
I, vés per on, que sense saber-ho aniré a la moda aquesta tardor-hivern. Per què?
Per ser una peça combinable. És una jaqueta però si la deixo abotonada la puc fer servir de jersei.
Per ser de màniga francesa, a mig camí dels 3/4.
Per jugar amb el volum de les mànigues, la qual cosa serà una de les claus de les tendències de moda tot cercant l'efecte globus, segons smoda.
Pel color? No ho sé pas però aquest verd-greta em té captivada, així com els botons que són una monada i que vaig trobar a Punt a Punt.
Les jaquetes creen addicció? Són una aposta segura? Ja tinc tres models clitxats que em temptem.
Continuarà!
 

Por fin os puedo mostrar en todo su esplendor mi primer proyecto textil sin costuritas, la Vanadium de la Lisa Mutch, realizada con la socks 236 de Greta and the Fibers i agujas del 3,5.
Ya conocéis todo mi arsenal de chales y algún que otro calcetín. Hasta ahora no me había atrevido con una chaqueta por miedo a coser. Sí, sí, ya véis!
Gracias Marga y Norma por habernos motivado y acompañado en este KAL tan divertido.
Y, mira por donde, que sin saberlo vestiré a la moda este otoño-invierno. Sabéis por qué?
Porque es una pieza combinable. Es una chaqueta pero si la dejo cerrada me sirve de jersey.
Porque es de manga francesa, a medio camino de los tres cuartos.
Porque juega con el volumen de las mangas, lo que será una de las claves de las tendencias de moda por buscar el efecto globo, según smoda.
Por el color? No lo sé pero este verde-greta me tiene cautivada, así como los botones encontrados en Punt a Punt.
Las chaquetas crean adicción? Son una apuesta segura? Ya tengo tres patrones que me hacen ojitos.
Continuará!

Sweet (Blue) Dreams

A les acaballes del juliol us presento el meu malson particular anomenat Dolços Somnis Blaus, iniciat en les trobades pel wikipí al juny. L'heu reconegut, oi?
El patró és una preciositat de la Boo Knits que ens ha donat a conèixer la nostra estimada Imma.
El problema ha estat l'elecció del material (no recomanable per a l'estiu amb aquestes temperatures i humitats).
Quina diferència amb l'experiència anterior per l'intercanvi nadalenc de Teixicòmanes.
Fet amb la Schoppel Wolle Lace Ball en tons blavosos (1208 1535), la combinació de les agulles de 4 i 4,5 mm i denes miyuki 8/0 en un gris blavós amb base d'hematites (la rocalla transparent era massa cridanera pel meu gust particular).

Acabando julio os presento mi pesadilla particular bajo el nombre poético de Dulces Sueños Azules, comenzado en las quedadas laneras del wikipí de junio. Os sonaba, verdad?
El patrón es una preciosidad de Boo Knits, conocida a partir de las creaciones de Imma.
Mi problema ha recaído en la elección del material (no recomendable para el verano con altas temperaturas y una humedad relativa disparada).
El resultado no es comparable con la experiencia para el intercambio navideño de Teixicòmanes.
Realizada con Schoppel Wolle Lace Ball en tonos azules (1208 1535), agujas de 4 y 4,5 mm y cuentas (abalorios o rocalla) miyuki 8/0 en un gris azulón con base de hematites.

Knitting Contemporany Art: Op(tical) Art

Row, row, row your boat, 

Gently down the stream,

Merrily, merrily, merrily, merrily, 

Life is but a dream.

No sé per què mentre anava teixint les darreres passades m'ha vingut al cap aquesta cançoneta de bressol. Bé, sí que ho sé: entre les voltes interminables i la possibilitat de que sigui per a un nadó ... encara que, ben pensat, també serveix per al sofà (però no amb aquestes temperatures) o per a fer un picnic, oi?
La seva gràcia recau en la inspiració en una de les avantguardes artístiques post-segona guerra mundial i en la teoria de les il·lusions òptiques. A més, ajuda a estimular la visió dels infants tot i que per a segons qui (els adults) això sigui un exercici de teiximenta psicodèlica, podent-se engrandir tot el que es vulgui seguint la sèrie lògica que marca (i no, no és la Fibonacci).
Aquesta flassada és un patró de la Melissa Domínguez, feta amb agulles de 4 mm, cables amb connectors i llanes Cascade Yarns Heritage Socks.

Row, row, row your boat, 

Gently down the stream,

Merrily, merrily, merrily, merrily, 

Life is but a dream.

Mientras tejía las últimas vueltas de este proyecto me venía a la cabeza esta canción de cuna. No sé por qué o sí? Bueno, sí que lo sé. Entre las pasadas interminables y la posibilidad de que sea para un bebé ... aunque también podría destinarse al sofá (pero no con estas temperaturas) o como base para un picnic, verdad?
Su gracia reside en la inspiración en una de las vanguardias artísticas post-segunda guerra mundial y en la teoría de las ilusiones ópticas. Además, facilita la estimulación de la visión de los bebés, aunque para algunos adultos ésto sea más un ejercicio de tejido psicodélico, pudiéndose engrandar siguiendo la serie lógica que impone (y no, no es la Fibonacci).
Esta manta, patrón de Melissa Domínguez, está tejida con agujas de 4 mm, cables con conectores y lanas Cascade Yarns Heritage Socks.

WWKIP 2013

Uf! Ja hi som al juliol.  Ja hem passat el juny i donem per acabada l'edició 2013 del que coneixem com a wikipí en el món de les agulles i fils.
Enguany he participat en dues propostes al llarg de dos dissabtes.

El 8 de juny, el repte era fer front a les 24 hores del grup Teixicòmanes al Llanàrium.
La idea era ser-hi durant l'etapa diürna (matí-tarda i part del vespre) però no em va ser possible.
Si més no, les poques hores que vaig poder-li dedicar em van servir per a començar el teixikal d'estiu i riure de valent (que falta em feia).
Per a més info de tota la moguda, aquí teniu el antequem i el postquem.

El 15 de juny, el repte era teixir en públic i en un mitjà de transport públic, és a dir, fer-ho més que visible encara.
La gent d'AYKIL ens van fer teixir i cantar a la vegada All You Need is Love en versió All You Knit Is Love, encara que amb les meves puntades més aviat era un All You Knit Is Purl perquè sempre anava a contratemps i al revès (la labor, és clar).
Per a més info de la moguda, aquí teniu el atq.

I si m'hagués assabentat a temps, tal vegada m'ho hagués manegat per passar per la plaça de la Catedral de BCN, el corner Rowan d'ECI i  Mataró, però és clar, no hi ha temps per a tot i mai no en tenim prou. De ben segur que em deixo quelcom, oi?
De moment, segueixo en fase slow knitting arribant als 229 punts per passar al calat. No vull que aquest somni dolç esdevengui un malson.

Deixeu-me acabar dient que, si per mi fós, la cançó hagués estat una altra del tandem Lennon & McCartney: Revolution (1968)

You say you want a revolution

Well, you know

We all want to change the world

...  / ...

You ask me for a contribution

Well, you know

We're doing what we can

... / ...

Don't you know it's gonna be all right

Visca la revolució silenciosa de les agulles i el reconeixement de les tradicions manuals en la societat de l'obsolescència programada!

Quién lo diría pero ya estamos en julio. Hemos acabado junio y la edición 2013 del wikipí  habiendo podido participar en dos propuestas en dos sábados. Nada mal, verdad?

El reto del 8 de junio era hacer frente a las 24 horas promovidas por el grupo Teixicòmanes en Llanàrium.
La idea era estar tejiendo durante el día (mañana, tarde y primera hora de la noche) aunque al final no pude.
Al menos, las pocas horas que le pude dedicar me sirvieron para comenzar el tejijuntas de verano y reir (que buena falta me hacía).
Para más información de toda la movida, aquí tenéis la crónica previa y posterior al evento.

El reto del 15 de junio era tejer realmente en público. Se trataba de ir tejiendo en un medio de transporte público (el metro de Barcelona) y así hacerlo más visible si cabe.
La gente de AYKIL nos hizo cantar y tejer a la vez. Como no podía ser de otro modo, la canción era All You Need Is Love en versión AYKIL All You Knit Is Love, aunque como yo iba a contratiempo con mis puntadas, mis coros eran más un All You Knit Is Purl, siempre al revés.
Para más información de la movida, aquí tenéis el atq.

Y si me hubiera informado con tiempo, quizás también hubiera podido pasarme por la plaza de la Catedral de BCN, el corner Rowan d'ECI y Mataró, pero es que no hay tiempo para todo y nunca tenemos suficiente. Seguro que me dejo algo (en el tintero y en las agujas, verdad?).
De momento sigo en fase slow knitting llegando a los 229 puntos para atacar los calados. No quiero que mi dulce sueño pase a ser mi peor pesadilla.

Para acabar, dejadme decir que mi propuesta hubiera sido otra del tandem Lennon & McCartney: Revolution (1968)

You say you want a revolution

Well, you know

We all want to change the world

...  / ...

You ask me for a contribution

Well, you know

We're doing what we can

... / ...

Don't you know it's gonna be all right

Viva la revolución silenciosa de las agujas y el reconocimiento de las tradiciones manuales en la sociedad de la obsolescencia programada!

Echo Beach: It's summertime

Just a temps!
Donem la benvinguda a l'estiu.
Estem a les acaballes d'un KAL.
Aquest és el moment de presentar-vos un projecte que em tenia captivada des que el vaig veure i que em feia molt de respecte ja que havia de deixar caure un punts.
El meu amor a primera vista és l'Echo Beach del Kieran Foley, fet amb dues troques de socks-215 de la Greta and the Fibers i agulles de 4 mm.
No m'ha quedat tan espectacular com el del Correcamins de les agulles però no em puc queixar.
Ell ha utilitzat un altre tipus de material i un altre color. Quina diferència, oi?
Per una vegada ens ha estat permès "perdre" punts teixint per realçar el resultat final (tot i que els petits turonets no quedaven malament, oi?).
Ja ho veieu! M'agrada l'art (deformació professional?) i vet aquí que si la cadira de Gauguin tenia una espelma i un llibre; i la de Van Gogh una pipa i un mocador, la meva té una estola.

Justo a tiempo!
Damos la bienvenida al verano acabando un KAL.
Este es el contexto en el cual os presento el proyecto que me tenía enamorada des del primer día que lo ví, aunque me diera mucho respeto porque en su proceso de creación tenía que dejar caer unos puntos.
Mi amor a primera vista es el Echo Beach de Kieran Foley, realizado con dos madejas de socks-215 de Greta and the Fibers y agujas de 4 mm.
No me ha quedado tan espectacular como el del Correcaminos de las agujas pero no me puedo quejar. Él ha usado otro tipo de material y qué diferencia!
Por una vez hemos podido "perder" puntos tejiendo, magnificando así el resultado final (aunque con sus montañitas, no quedaba nada mal, verdad?)
Ya lo véis! Soy una apasionada del arte (deformación profesional?) y no lo he podido evitar. Si la silla de Gauguin tenía una vela y un libro; y la de Van Gogh una pipa y un pañuelo, la mía no podía contener sino esta estola.

Norwegian connection

Noruega és per a ...
una mare: un país amb molt bons records;
una filla: terra d'inspiració per al seu vestidet.
Aquest disseny de la Tora Froseth és fet amb 100% merinos extrafine Rugiada d'Oso Blanco (708/51505)  i agulles de 4 mm.
I ara, si em disculpeu, continuaré fent-me passar per sueca.
Se dig snart!

Noruega es para ...
una madre: un país de muy buenos recuerdos;
una hija: la tierra de inspiración para su vestidito.
Este diseño de Tora Froseth está realizado con merino Rugiada de Oso Blanco (708/51505) y agujas de 4 mm.
Y ahora, si me disculpáis, continuaré haciéndome pasar por sueca.
Se dig snart!

Temps de flors - Tiempo de flores

Som al maig, al bell mig de la primavera. És temps de flors, de l'esclat de colors de la natura.
Com no podia ser d'una altra manera, aquí teniu una Flor Estrella realitzada en mig punt amb 16 parelles de boixets amb el fil verd de Mare (Oso Blanco - Alessandra Filatti 525/2289) adquirit en el petit comerç de proximitat.

Estamos en mayo, en primavera. Es tiempo de flores y de la explosión de colores de la naturaleza.
Como no podía ser de otra manera, os muestro una Flor Estrella hecha con 16 parejas de bolillos en medio punto, utilizando el hilo verde de Mare (Oso Blanco - Alessandra Filatti 525/2289) adquirido en el comercio de proximidad.

Little steps

Doncs això! Els projectes van prenent forma a passets, com aquestes botetes o peücs per a nadons, seguint el model de la Laia, amb fil groc de la Partner 3,5 de Phildar i agulles de 4 mm.
Si som el que teixim, aquí em teniu gaudint un moment de teiximenta pausada amb un munt de projectes entre cables i agulles de diverses mides.

Pues eso! Los proyectos van adquiriendo forma a pasos pequeños, como los que deben dejar estas botitas o patucos para bebés, siguiendo el modelo de Laia con hilo amarillo de Phildar (Partner 3,5) y agujas de 4 mm.
Si somos lo que tejemos, aquí me tenéis disfrutando de un momento tejeril con un montón de proyectos entre cables y agujas.

Herringbone al dia

Sí, bé! Aquest és el meu propòsit. Posar-me al dia amb els projectes entre mans i agulles.
Com estem a tocar de la primavera però el fred i la humitat no marxen, he enllestit el coll Herringbone, basat en el de la Purl Soho i les aventures llaneres del grup Alhambra Knits, que segueixo des de La Maison Bisoux.
Aquest cop he utilitzat dues meravelloses troques Macworsted de Greta and the Fibers, treballades amb les agulles de 8 mm.
I avui, per festejar sant Patrici, seguiré teixint amb un verd-greta espatarrant.
Continuarà...

Bueno, este es mi propósito. Ponerme al día con los proyectos entre manos y agujas.
A punto de llegar la primavera pero ni el frío ni la humedad nos abandonan. Así que he aprovechado para acabar y rematar el cuello Herringbone, basado en el de Purl Soho y las aventuras laneras del grupo de Alhambra Knits, que sigo desde La Maison Bisoux.
Esta vez he utilitzado dos maravillosas madejas Macworsted de Greta and the Fibers y agujas de 8 mm.
Y hoy, para celebrar san Patricio, seguiré tejiendo con un verde-greta espectacular.
Continuará...

Sweet Brownie

Diuen que tot menjar és més bo si es cuina amb molt d'amor i caliu amb foc lent.
Aquesta no és una bitàcora culinària però aquest símil em va de perles per explicar-vos el procés lent del meu xal, resultat d'allò que anomeno Slow Knitting, perquè durant el temps que he trigat en la teiximenta n'hi ha gent que n'ha repetit i tot.
La història (no secreta) del haruneig comença amb la proposta d'un KAL de tardor al grup de  Teixicòmanes i finalitza com veieu, en espera del blocatge de la peça.
Està realitzat amb agulles del 3,5 i una Greta and the Fibers excepcional, la Basel-844 (ara descatalogada) en color 33, és a dir, en un marró espatarrant que dóna nom al projecte.
Per més informació,  les dades relatives al projecte són 3-181-1-181-3 (bé, ja sabeu de què parlo, oi?).

Dicen que toda comida sabe mejor si se cocina con mucho amor y a fuego lento.
Ya sabéis que éste no es un blog de cocinillas pero es que este símil me viene bien para explicaros el proceso lento de la creación de mi chal, resultado de lo que llamo Slow Knitting porque durante el tiempo que he tardado tejiéndolo, hay gente que ha repetido el patrón y la experiencia.
La historia (no secreta) del haruneo comienza con la propuesta de un KAL de otoño en el grupo de Teixicòmanes y finaliza como véis, en espera del bloqueo de la pieza.
Realizado con agujas del 3,5 y una Greta and the Fibers excepcional, la Basel-844 (descatalogada en la actualidad) en color 33 que es lo mismo que decir en un marrón espectacular. De ahí el sugerente nombre del proyecto.
Para más información, los datos básicos del proyecto son 3-181-1-181-3 (bueno, ya sabéis a lo que me refiero, verdad?).

Less is More (3): After blocking

Vull compartir amb vosaltres aquest regal per a la vista que m'ha fet en Paco, a qui coneixeu com a Estimada Víctima (Dear Victim) en aquestes entrades.
L'aneguet lleig que li vaig entregar a l'intercanvi nadalenc s'ha transformat en un bell cigne un cop passat pel blocatge, cosa que no vaig tenir temps de fer.
Moltes gràcies!

Quiero compartir con vosotr@s este regalo para la vista que me ha hecho Paco, conocido como Querida Víctima (Dear Victim) en estas entradas.
El patito feo que le entregué en el intercambio navideño se ha transformado en un bello cisne gracias al bloqueo, cosa que no pude realizar por falta de tiempo.
Muchas gracias!

EDITO (9/01/2013):
En Kieran Foley ens ha demanat permís per a publicar una de les fotos d'en Paco a la pàgina del projecte Seascape Stole a ravelry.
Kieran Foley nos ha pedido autorización para publicar una de las fotos de Paco en la página del proyecto Seascape Stole en ravelry.
Thanks very much!

Orient - Oriente

Qui ha dit que els Reixos no vénen d'Orient?
Ja ho veieu, els meus sí.

Quién ha dicho que los Reyes Magos no vienen de Oriente?
Los míos sí, ya lo veis.

Dit i fet - Dicho y hecho

Vet aquí que vaig dir que per Cap d'Any faria l'animal i ja ho veieu.
No, no penseu malament. L'animal en qüestió és l'eriçó que teòricament havia d'haver fet amb altres companyes de les trobades llaneres per l'estiu.
Com no he pogut seguir les instruccions (tal vegada per problemes amb la traducció), al final he optat per l'estil lliure que ha caracteritzat des de bon començament els meus inicis en el món dels amigurumis. 
I aquí el teniu, amb ganxet de 3 mm i Anchor Style Creativa de tons marrons (0254/91720 - 0381/11391250) de Punt a Punt.

Entre els propòsits per aquest nou any tinc la determinació d'enllestir els projectes entre les agulles i d'intentar no començar altres sense haver fet net. Tot un repte entre tantes temptacions, oi?

He aquí que dije que por Año Nuevo haría el animal y ya lo veis.
Por favor, no penséis mal. El animal no es otro que el erizo que teóricamente había de haber hecho en verano con otras compañeras de los encuentros laneros. 
Como ha sido imposible seguir las instrucciones (quizás por la traducción), al final me he decantado por el free style, recuperando mis pinitos en el mundo de los amigurumis. Y aquí lo tenéis con ganchillo de 3 mm y Anchor Style Creativa de tonos marrones (0254/91720 - 0381/11391250) de Punt a Punt.

Entre los propósitos para este nuevo año tengo la determinación de terminar los proyectos inacabados e intentar no empezar otros sin haber finiquitado los anteriores. Todo un reto entre tantas tentaciones, verdad?