lunes, 29 de julio de 2013

Sweet (Blue) Dreams

A les acaballes del juliol us presento el meu malson particular anomenat Dolços Somnis Blaus, iniciat en les trobades pel wikipí al juny. L'heu reconegut, oi?
El patró és una preciositat de la Boo Knits que ens ha donat a conèixer la nostra estimada Imma.
El problema ha estat l'elecció del material (no recomanable per a l'estiu amb aquestes temperatures i humitats).
Quina diferència amb l'experiència anterior per l'intercanvi nadalenc de Teixicòmanes.
Fet amb la Schoppel Wolle Lace Ball en tons blavosos (1208 1535), la combinació de les agulles de 4 i 4,5 mm i denes miyuki 8/0 en un gris blavós amb base d'hematites (la rocalla transparent era massa cridanera pel meu gust particular).



Acabando julio os presento mi pesadilla particular bajo el nombre poético de Dulces Sueños Azules, comenzado en las quedadas laneras del wikipí de junio. Os sonaba, verdad?
El patrón es una preciosidad de Boo Knits, conocida a partir de las creaciones de Imma.
Mi problema ha recaído en la elección del material (no recomendable para el verano con altas temperaturas y una humedad relativa disparada).
El resultado no es comparable con la experiencia para el intercambio navideño de Teixicòmanes.
Realizada con Schoppel Wolle Lace Ball en tonos azules (1208 1535), agujas de 4 y 4,5 mm y cuentas (abalorios o rocalla) miyuki 8/0 en un gris azulón con base de hematites.

lunes, 8 de julio de 2013

Knitting Contemporany Art: Op(tical) Art

Row, row, row your boat, 
Gently down the stream,
Merrily, merrily, merrily, merrily, 
Life is but a dream.

No sé per què mentre anava teixint les darreres passades m'ha vingut al cap aquesta cançoneta de bressol. Bé, sí que ho sé: entre les voltes interminables i la possibilitat de que sigui per a un nadó ... encara que, ben pensat, també serveix per al sofà (però no amb aquestes temperatures) o per a fer un picnic, oi?
La seva gràcia recau en la inspiració en una de les avantguardes artístiques post-segona guerra mundial i en la teoria de les il·lusions òptiques. A més, ajuda a estimular la visió dels infants tot i que per a segons qui (els adults) això sigui un exercici de teiximenta psicodèlica, podent-se engrandir tot el que es vulgui seguint la sèrie lògica que marca (i no, no és la Fibonacci).
Aquesta flassada és un patró de la Melissa Domínguez, feta amb agulles de 4 mm, cables amb connectors i llanes Cascade Yarns Heritage Socks.




Row, row, row your boat, 
Gently down the stream,
Merrily, merrily, merrily, merrily, 
Life is but a dream.

Mientras tejía las últimas vueltas de este proyecto me venía a la cabeza esta canción de cuna. No sé por qué o sí? Bueno, sí que lo sé. Entre las pasadas interminables y la posibilidad de que sea para un bebé ... aunque también podría destinarse al sofá (pero no con estas temperaturas) o como base para un picnic, verdad?
Su gracia reside en la inspiración en una de las vanguardias artísticas post-segunda guerra mundial y en la teoría de las ilusiones ópticas. Además, facilita la estimulación de la visión de los bebés, aunque para algunos adultos ésto sea más un ejercicio de tejido psicodélico, pudiéndose engrandar siguiendo la serie lógica que impone (y no, no es la Fibonacci).
Esta manta, patrón de Melissa Domínguez, está tejida con agujas de 4 mm, cables con conectores y lanas Cascade Yarns Heritage Socks.



lunes, 1 de julio de 2013

WWKIP 2013

Uf! Ja hi som al juliol.  Ja hem passat el juny i donem per acabada l'edició 2013 del que coneixem com a wikipí en el món de les agulles i fils.
Enguany he participat en dues propostes al llarg de dos dissabtes.

El 8 de juny, el repte era fer front a les 24 hores del grup Teixicòmanes al Llanàrium.
La idea era ser-hi durant l'etapa diürna (matí-tarda i part del vespre) però no em va ser possible.
Si més no, les poques hores que vaig poder-li dedicar em van servir per a començar el teixikal d'estiu i riure de valent (que falta em feia).
Per a més info de tota la moguda, aquí teniu el antequem i el postquem.

El 15 de juny, el repte era teixir en públic i en un mitjà de transport públic, és a dir, fer-ho més que visible encara.
La gent d'AYKIL ens van fer teixir i cantar a la vegada All You Need is Love en versió All You Knit Is Love, encara que amb les meves puntades més aviat era un All You Knit Is Purl perquè sempre anava a contratemps i al revès (la labor, és clar).
Per a més info de la moguda, aquí teniu el atq.

I si m'hagués assabentat a temps, tal vegada m'ho hagués manegat per passar per la plaça de la Catedral de BCN, el corner Rowan d'ECI i  Mataró, però és clar, no hi ha temps per a tot i mai no en tenim prou. De ben segur que em deixo quelcom, oi?
De moment, segueixo en fase slow knitting arribant als 229 punts per passar al calat. No vull que aquest somni dolç esdevengui un malson.

Deixeu-me acabar dient que, si per mi fós, la cançó hagués estat una altra del tandem Lennon & McCartney: Revolution (1968)
You say you want a revolution
Well, you know
We all want to change the world
...  / ...
You ask me for a contribution
Well, you know
We're doing what we can
... / ...
Don't you know it's gonna be all right

Visca la revolució silenciosa de les agulles i el reconeixement de les tradicions manuals en la societat de l'obsolescència programada!


Quién lo diría pero ya estamos en julio. Hemos acabado junio y la edición 2013 del wikipí  habiendo podido participar en dos propuestas en dos sábados. Nada mal, verdad?

El reto del 8 de junio era hacer frente a las 24 horas promovidas por el grupo Teixicòmanes en Llanàrium.
La idea era estar tejiendo durante el día (mañana, tarde y primera hora de la noche) aunque al final no pude.
Al menos, las pocas horas que le pude dedicar me sirvieron para comenzar el tejijuntas de verano y reir (que buena falta me hacía).
Para más información de toda la movida, aquí tenéis la crónica previa y posterior al evento.

El reto del 15 de junio era tejer realmente en público. Se trataba de ir tejiendo en un medio de transporte público (el metro de Barcelona) y así hacerlo más visible si cabe.
La gente de AYKIL nos hizo cantar y tejer a la vez. Como no podía ser de otro modo, la canción era All You Need Is Love en versión AYKIL All You Knit Is Love, aunque como yo iba a contratiempo con mis puntadas, mis coros eran más un All You Knit Is Purl, siempre al revés.
Para más información de la movida, aquí tenéis el atq.

Y si me hubiera informado con tiempo, quizás también hubiera podido pasarme por la plaza de la Catedral de BCN, el corner Rowan d'ECI y Mataró, pero es que no hay tiempo para todo y nunca tenemos suficiente. Seguro que me dejo algo (en el tintero y en las agujas, verdad?).
De momento sigo en fase slow knitting llegando a los 229 puntos para atacar los calados. No quiero que mi dulce sueño pase a ser mi peor pesadilla.

Para acabar, dejadme decir que mi propuesta hubiera sido otra del tandem Lennon & McCartney: Revolution (1968)
You say you want a revolution
Well, you know
We all want to change the world
...  / ...
You ask me for a contribution
Well, you know
We're doing what we can
... / ...
Don't you know it's gonna be all right

Viva la revolución silenciosa de las agujas y el reconocimiento de las tradiciones manuales en la sociedad de la obsolescencia programada!