Acabem el 2018 amb els Work-in-Progress

Dies de descans i d'il·lusions però, com era d'esperar, m'he diversificat tant atenent la família i els amics, amb alguna retrobada en lloc no volgut com són els tanatoris, que els meus WiP continuen sent WiP. O això, o estic visquent el Dia de la Marmota (atrapada en el temps). M'havia plantejat fermament enllestir alguns projectes entre agulles (de tot tipus) però no ha pogut ser.

Tot llegint aquesta meravella d'Astrid Lindgren, he trobat dues referències que m'han fet pensar en alguns dels meus projectes pendents d'acabar  en punt de creu (els colomins de Picasso) i en ganxet (el meu Kalamitatis, ara ja encarrilat).

Què l'esperit de la nostra estimada Pippilotta Viktualia Rullgardina Krusmynta Efraimsdotter Langstrumpf no ens abandoni perquè és la nena que tots voldríem ser: sense obligacions, dedicant tot el seu temps a gaudir de la seva imaginació i a fer possible allò impossible, sempre amb un somriure i la justícia per bandera.

Per un venturós 2019, amb projectes per enllestir i altres per començar.

En estos días de descanso, lleno de ilusiones como las de acabar con todos (o parte) de mis proyectos a media, me he dispersado tanto con la familia y amistades, y en algún caso con encuentros no queridos en tanatorios, que mis WiP continúan siendo WiP.

Leyendo las historias de Pippi Calzaslargas he encontrado dos referencias que me han hecho pensar en algunos de mis proyectos pendientes de acabar en punto de cruz (los palomos de Picasso) y en ganchillo (como no iba a ser de otro modo, mi Kalamitatis).

Que el espíritu de nuestra querida Pippilotta Viktualia Rullgardina Krusmynta Efraimsdotter Langstrumpf no nos abandone porque es la niña que todos querríamos ser: sin obligaciones, dedicando todo el tiempo a disfrutar de su imaginación y a hacer posible lo imposible, siempre con una sonrisa y la justicia por delante.

Por un venturoso 2019, con proyectos acabados y otros por comenzar.