Felicity is ...

La felicitat són les petites coses de la vida. El tot i el no res. La cerques i no la trobes i, patapam, un bon dia et troba. I aquí teniu una doble felicitat a base de petites restes.
Dos regals pràctics (que no pongos) per aquests dies passats de Tions i Reis.

La felicidad son las pequeñas cosas de la vida. Todo y nada a la vez. La buscas y no la encuentras hasta que un buen día ella (la felicidad) te encuentra. He aquí una doble felicidad a base de restos.
Dos regalos prácticos (y no pongos) en estos días de regalos navideños y de Reyes Magos (o Majos?).

Little steps over the rainbow

Bon Any a totes i tots!

Aquí em teniu de nou amb passets curts i lents, gaudint dels colors que ens manquen en aquests dies grisos d'hivern.

Sí, de nou repeteixo patró i material (Schoppel Wolle Crazy Zauberball), però no tonalitats (1153 1564/121997).

Feliz Año a tod@s!
Aquí me tenéis de nuevo con mis pasitos lentos, disfrutando de los colores que nos faltan en estos días grises de invierno.
Sí, de nuevo repito patrón y material (Schoppel Wolle Crazy Zauberball) aunque no tonalidad (1153 1564/121997).

EDITO 25.01.2014: + foto

Winter is coming ...

Sí, l'hivern va arribar ahir dissabte 21 de desembre.
No, aquesta no és una referència directa a la saga de l'escriptor George R.R. Martin.
Tot i així, es pot interpretar com una invitació per a deixar lliure la creativitat de tota persona teixidora compulsiva, oi?
Doncs bé, aquest ha estat el lema triat per a l'intercanvi de nadal del grup Teixicòmanes d'enguany.

Personalment, em pensava que em deixaven "barra lliure creativa" perquè sota el títol de S'acosta l'hivern tot hi té cabuda: bufandes, colls, xals, jerseis, mitenes, mitjons, barrets ... Què em deixo quelcom?, però hi havia implícita una picada d'ullet a la sèrie de ficció.

Com la meva víctima toca tots els pals amb les agulles, és una teixidora experta i una professional del ram (oi, Esther?), ho he tingut difícil per a sorprendre-la, tenint obert els fronts nord (si em baso en la ubicació literària) i sud (si em baso per començar a teixir per la base).

Espero haver encertat amb uns dolços i aquesta capeta-ponxo, disseny de l'Alba Cabrera per a Abuelita Yarns.
Per qüestions pràctiques no he pogut teixir-la amb el material proposat originàriament. De totes maneres el resultat de treballar amb agulles del 5.5 i 8 la Shop 1362/43687 de la Cigno Nero ja s'ajustava a les pautes a seguir.
Aquest color neutre m'ha fet recordar la pel·lícula del Bille August, Smilla's Sense of Snow, quan comentaven els més de cent noms que pot rebre la neu en inuit en funció del seu color i estat.

Per altra part, jo he estat sorpresa per la Laia amb una super bufanda en verd i una troca Malabrigo Sock (800 Tiziano Red).
El problema serà trobar un projecte adient a aquest material evocador d'un dels mestres de la pintura de l'escola veneciana renaixentista com Ticià. M'ajudeu?

Sí, el invierno llegó ayer sábado 21 de diciembre.
No, ésta no es una referencia directa a la saga de George R.R. Martin.
De todas maneras, también puede interpretarse como una invitación a la libertad creativa de una tejedora compulsiva, verdad?
Pues bien, éste ha sido el lema del intercambio navideño del grupo Teixicòmanes de este año.
Pensaba que me dejaban vía libre creativa porque bajo el título de Se acerca el invierno creo que todo cabe:  bufandas, cuellos, chales, jerseys, guantes, calcetines, gorros ..., pero va a ser que implícitamente había un guiño a la serie de ficción literaria y televisiva.
Mi víctima toca todos los palos con las agujas y además es una experta tejedora y una profesional en el tema. Por ello, lo he tenido difícil a la hora de sorprenderla, más si cabe teniendo abiertos los frentes del norte (si me baso en la ubicación literaria) y del sur (si comienzo el proyecto por la base, verdad?).
Espero haber acertado con unos dulces y esta capa-poncho, diseño de Alba Cabrera para Abuelita Yarns.
No he podido tejerla con el material propuesto originariamente por cuestiones prácticas pero el resultado con la pura lana virgen superwash de la Shop de Cigno Nero y agujas del 5.5 y 8 ya se ha ajustado a las pautas a seguir.
Este color grisáceo (neutro) me ha recordado el film Smilla, Misterio en la nieve porque los inuits tienen más de cien denominaciones para la nieve dependiendo de su color y estado.
Por otra parte, Laia me ha sorprendido con una super bufanda en verde y una madeja de Malabrigo Sock (color Rojo Tiziano).
Ahora el problema será encontrar un proyecto para este material evocador de un maestro de la pintura de la escuela veneciana del Renacimiento como Tiziano.
Me queréis ayudar? Alguna propuesta?

Combi Vanadium

Per fi us puc mostrar en tot el seu esplendor el meu primer projecte tèxtil sense costuretes, la Vanadium de la Lisa Mutch, feta amb la socks 236 de Greta and the Fibers i agulles del 3,5.
Ja m'heu vist tot un ventall de xals i mitjons però mai m'havia atrevit amb una jaqueta per por a cosir. Vés quina cosa, oi?
Gràcies Marga! Gràcies Norma! per haver-nos motivat i acompanyat en aquest KAL tan engrescant.
I, vés per on, que sense saber-ho aniré a la moda aquesta tardor-hivern. Per què?
Per ser una peça combinable. És una jaqueta però si la deixo abotonada la puc fer servir de jersei.
Per ser de màniga francesa, a mig camí dels 3/4.
Per jugar amb el volum de les mànigues, la qual cosa serà una de les claus de les tendències de moda tot cercant l'efecte globus, segons smoda.
Pel color? No ho sé pas però aquest verd-greta em té captivada, així com els botons que són una monada i que vaig trobar a Punt a Punt.
Les jaquetes creen addicció? Són una aposta segura? Ja tinc tres models clitxats que em temptem.
Continuarà!
 

Por fin os puedo mostrar en todo su esplendor mi primer proyecto textil sin costuritas, la Vanadium de la Lisa Mutch, realizada con la socks 236 de Greta and the Fibers i agujas del 3,5.
Ya conocéis todo mi arsenal de chales y algún que otro calcetín. Hasta ahora no me había atrevido con una chaqueta por miedo a coser. Sí, sí, ya véis!
Gracias Marga y Norma por habernos motivado y acompañado en este KAL tan divertido.
Y, mira por donde, que sin saberlo vestiré a la moda este otoño-invierno. Sabéis por qué?
Porque es una pieza combinable. Es una chaqueta pero si la dejo cerrada me sirve de jersey.
Porque es de manga francesa, a medio camino de los tres cuartos.
Porque juega con el volumen de las mangas, lo que será una de las claves de las tendencias de moda por buscar el efecto globo, según smoda.
Por el color? No lo sé pero este verde-greta me tiene cautivada, así como los botones encontrados en Punt a Punt.
Las chaquetas crean adicción? Son una apuesta segura? Ya tengo tres patrones que me hacen ojitos.
Continuará!

Sweet (Blue) Dreams

A les acaballes del juliol us presento el meu malson particular anomenat Dolços Somnis Blaus, iniciat en les trobades pel wikipí al juny. L'heu reconegut, oi?
El patró és una preciositat de la Boo Knits que ens ha donat a conèixer la nostra estimada Imma.
El problema ha estat l'elecció del material (no recomanable per a l'estiu amb aquestes temperatures i humitats).
Quina diferència amb l'experiència anterior per l'intercanvi nadalenc de Teixicòmanes.
Fet amb la Schoppel Wolle Lace Ball en tons blavosos (1208 1535), la combinació de les agulles de 4 i 4,5 mm i denes miyuki 8/0 en un gris blavós amb base d'hematites (la rocalla transparent era massa cridanera pel meu gust particular).

Acabando julio os presento mi pesadilla particular bajo el nombre poético de Dulces Sueños Azules, comenzado en las quedadas laneras del wikipí de junio. Os sonaba, verdad?
El patrón es una preciosidad de Boo Knits, conocida a partir de las creaciones de Imma.
Mi problema ha recaído en la elección del material (no recomendable para el verano con altas temperaturas y una humedad relativa disparada).
El resultado no es comparable con la experiencia para el intercambio navideño de Teixicòmanes.
Realizada con Schoppel Wolle Lace Ball en tonos azules (1208 1535), agujas de 4 y 4,5 mm y cuentas (abalorios o rocalla) miyuki 8/0 en un gris azulón con base de hematites.

WWKIP 2013

Uf! Ja hi som al juliol.  Ja hem passat el juny i donem per acabada l'edició 2013 del que coneixem com a wikipí en el món de les agulles i fils.
Enguany he participat en dues propostes al llarg de dos dissabtes.

El 8 de juny, el repte era fer front a les 24 hores del grup Teixicòmanes al Llanàrium.
La idea era ser-hi durant l'etapa diürna (matí-tarda i part del vespre) però no em va ser possible.
Si més no, les poques hores que vaig poder-li dedicar em van servir per a començar el teixikal d'estiu i riure de valent (que falta em feia).
Per a més info de tota la moguda, aquí teniu el antequem i el postquem.

El 15 de juny, el repte era teixir en públic i en un mitjà de transport públic, és a dir, fer-ho més que visible encara.
La gent d'AYKIL ens van fer teixir i cantar a la vegada All You Need is Love en versió All You Knit Is Love, encara que amb les meves puntades més aviat era un All You Knit Is Purl perquè sempre anava a contratemps i al revès (la labor, és clar).
Per a més info de la moguda, aquí teniu el atq.

I si m'hagués assabentat a temps, tal vegada m'ho hagués manegat per passar per la plaça de la Catedral de BCN, el corner Rowan d'ECI i  Mataró, però és clar, no hi ha temps per a tot i mai no en tenim prou. De ben segur que em deixo quelcom, oi?
De moment, segueixo en fase slow knitting arribant als 229 punts per passar al calat. No vull que aquest somni dolç esdevengui un malson.

Deixeu-me acabar dient que, si per mi fós, la cançó hagués estat una altra del tandem Lennon & McCartney: Revolution (1968)

You say you want a revolution

Well, you know

We all want to change the world

...  / ...

You ask me for a contribution

Well, you know

We're doing what we can

... / ...

Don't you know it's gonna be all right

Visca la revolució silenciosa de les agulles i el reconeixement de les tradicions manuals en la societat de l'obsolescència programada!

Quién lo diría pero ya estamos en julio. Hemos acabado junio y la edición 2013 del wikipí  habiendo podido participar en dos propuestas en dos sábados. Nada mal, verdad?

El reto del 8 de junio era hacer frente a las 24 horas promovidas por el grupo Teixicòmanes en Llanàrium.
La idea era estar tejiendo durante el día (mañana, tarde y primera hora de la noche) aunque al final no pude.
Al menos, las pocas horas que le pude dedicar me sirvieron para comenzar el tejijuntas de verano y reir (que buena falta me hacía).
Para más información de toda la movida, aquí tenéis la crónica previa y posterior al evento.

El reto del 15 de junio era tejer realmente en público. Se trataba de ir tejiendo en un medio de transporte público (el metro de Barcelona) y así hacerlo más visible si cabe.
La gente de AYKIL nos hizo cantar y tejer a la vez. Como no podía ser de otro modo, la canción era All You Need Is Love en versión AYKIL All You Knit Is Love, aunque como yo iba a contratiempo con mis puntadas, mis coros eran más un All You Knit Is Purl, siempre al revés.
Para más información de la movida, aquí tenéis el atq.

Y si me hubiera informado con tiempo, quizás también hubiera podido pasarme por la plaza de la Catedral de BCN, el corner Rowan d'ECI y Mataró, pero es que no hay tiempo para todo y nunca tenemos suficiente. Seguro que me dejo algo (en el tintero y en las agujas, verdad?).
De momento sigo en fase slow knitting llegando a los 229 puntos para atacar los calados. No quiero que mi dulce sueño pase a ser mi peor pesadilla.

Para acabar, dejadme decir que mi propuesta hubiera sido otra del tandem Lennon & McCartney: Revolution (1968)

You say you want a revolution

Well, you know

We all want to change the world

...  / ...

You ask me for a contribution

Well, you know

We're doing what we can

... / ...

Don't you know it's gonna be all right

Viva la revolución silenciosa de las agujas y el reconocimiento de las tradiciones manuales en la sociedad de la obsolescencia programada!

Echo Beach: It's summertime

Just a temps!
Donem la benvinguda a l'estiu.
Estem a les acaballes d'un KAL.
Aquest és el moment de presentar-vos un projecte que em tenia captivada des que el vaig veure i que em feia molt de respecte ja que havia de deixar caure un punts.
El meu amor a primera vista és l'Echo Beach del Kieran Foley, fet amb dues troques de socks-215 de la Greta and the Fibers i agulles de 4 mm.
No m'ha quedat tan espectacular com el del Correcamins de les agulles però no em puc queixar.
Ell ha utilitzat un altre tipus de material i un altre color. Quina diferència, oi?
Per una vegada ens ha estat permès "perdre" punts teixint per realçar el resultat final (tot i que els petits turonets no quedaven malament, oi?).
Ja ho veieu! M'agrada l'art (deformació professional?) i vet aquí que si la cadira de Gauguin tenia una espelma i un llibre; i la de Van Gogh una pipa i un mocador, la meva té una estola.

Justo a tiempo!
Damos la bienvenida al verano acabando un KAL.
Este es el contexto en el cual os presento el proyecto que me tenía enamorada des del primer día que lo ví, aunque me diera mucho respeto porque en su proceso de creación tenía que dejar caer unos puntos.
Mi amor a primera vista es el Echo Beach de Kieran Foley, realizado con dos madejas de socks-215 de Greta and the Fibers y agujas de 4 mm.
No me ha quedado tan espectacular como el del Correcaminos de las agujas pero no me puedo quejar. Él ha usado otro tipo de material y qué diferencia!
Por una vez hemos podido "perder" puntos tejiendo, magnificando así el resultado final (aunque con sus montañitas, no quedaba nada mal, verdad?)
Ya lo véis! Soy una apasionada del arte (deformación profesional?) y no lo he podido evitar. Si la silla de Gauguin tenía una vela y un libro; y la de Van Gogh una pipa y un pañuelo, la mía no podía contener sino esta estola.

Less is More (3): After blocking

Vull compartir amb vosaltres aquest regal per a la vista que m'ha fet en Paco, a qui coneixeu com a Estimada Víctima (Dear Victim) en aquestes entrades.
L'aneguet lleig que li vaig entregar a l'intercanvi nadalenc s'ha transformat en un bell cigne un cop passat pel blocatge, cosa que no vaig tenir temps de fer.
Moltes gràcies!

Quiero compartir con vosotr@s este regalo para la vista que me ha hecho Paco, conocido como Querida Víctima (Dear Victim) en estas entradas.
El patito feo que le entregué en el intercambio navideño se ha transformado en un bello cisne gracias al bloqueo, cosa que no pude realizar por falta de tiempo.
Muchas gracias!

EDITO (9/01/2013):
En Kieran Foley ens ha demanat permís per a publicar una de les fotos d'en Paco a la pàgina del projecte Seascape Stole a ravelry.
Kieran Foley nos ha pedido autorización para publicar una de las fotos de Paco en la página del proyecto Seascape Stole en ravelry.
Thanks very much!

Less is More (2): Dear Victim

Així és com he batejat el projecte per sorprendre al rei dels xals (triangulars) en l'intercanvi nadalenc.
La idea em va venir al cap en el moment en què vaig rebre un correu electrònic amb el tema "I la teva víctima és ...". Fou llegir el nom de la persona i els seus gustos (xal i llana fina) i bloquejar-me a l'instant.

Si el rei dels xals em demanava un xal, amb què o com el podia sorprendre? Vet aquí que ho tenia difícil perquè no podia ser triangular.  Bé, de fet, jo no volia que fós triangular, així que havia d'empescar-me altres fórmules, fins que la solució se'm va aparèixer en llegir el seu avatar a ravelry (You really CAN do whatever you want) i recordar que a ambdós ens agrada les creacions simètriques i geomètriques de Kieran Foley.

L'elecció fou el Seascape Stole. Fet amb una troca Schoppel Wolle Lace Ball de tons degradés en blaus (1208 1535/321520), comprada a Llanàrium, i agulles del 4, amb les que vaig muntar 119 punts i vaig fer una repetició més de la secció B per a fer un xal més complet.

Crec que he superat els meus reptes personals: participar en un intercanvi amb Teixicòman@s, sorprendre a la meva estimada víctima i atrevir-me amb un disseny d'alt nivell.

Less is More (1): Una sola troca per a un projecte.  He esgotat els prop dels 800 metres de la bola. No han quedat restes de cap classe.
Less is More (2): La bellesa resideix en la simplicitat de les línies ondulants i la simetria del disseny.

Con este nombre he bautizado el proyecto para sorprender al rey de los chales (triangulares) en el intercambio navideño.
La idea surgió de la nada en el momento en que recibí un correo electrónico con el tema "Y tu víctima es ...". Fue ver el nombre en cuestión y sus gustos  (un chal, evidentemente, y lana fina) y bloquearme instantáneamente.
Si el rey de los chales me pedía un chal, con qué o cómo lo podía sorprender? Lo tenía difícil porque no podía ser triangular. De hecho, yo no quería que fuera triangular y por ello tuve que buscar otras fórmulas. La solución se me apareció al leer su avatar en ravelry (You really CAN do whatever you want) y recordar que a ambos nos gustan las creaciones simétricas y geométricas de Kieran Foley.
Finalmente, me decidí por el Seascape Stole. Realizado con un solo ovillo de Schoppel Wolle Lace Ball en tonos azules degradados (1208 1535/321520), adquirido en Llanàrium, y agujas de 4 mm, con las que monté 119 puntos y realicé una repetición más de la sección B para que quedara más completo.
Creo que he superado mis retos personales: participar en un intercambio con l@s Teixicòman@s, sorprender a mi querida víctima y atreverme con un diseño de alto nivel.

Less is More (1): Un ovillo, un proyecto. He utilizado los 800 metros que aproximadamente contenía la bola. No han quedado restos algunos.
Less is More (2): La belleza reside en la simplicidad de las líneas ondulantes y la simetría del diseño.

Give me two (2)

Comencem la tardor amb bon peu?
Ara ja puc dir que he superat la síndrome del mitjó solitari. I, és clar, a qui se li acut fer mitjons en ple estiu? Només a mi amb la bogeria de la Crazy Zauberball i agulles de 2,25 mm.

Entramos en una nueva estación con buen pie?
Ya puedo decir que he superado el síndrome del calcetín solitario.
Quién pensó en hacer calcetines en verano? Sólo yo acompañada, eso sí, de la locura de la Crazy Zauberball y agujas de 2,25 mm.

Give me two

Dona'm dos o què en faig amb un mitjó si en tinc dos peus?
Ja va sent hora que proposi un nou repte (entre els molts en llista d'espera) per aprendre ja sigui amb ajuda d'algú o de forma autodidacta a fer-los com a bessons, és a dir, tots dos alhora.
Com al cinema, properament la resolució del cas del mitjó solitari.

Dame dos o ¿qué hago con un calcetín cuando tengo dos pies?
Ya va siendo hora que piense seriamente en aprender (con ayuda o de forma autodidacta, algo más difícil) a hacerlos como gemelos, es decir, los dos a la vez.
Como en el cine, próximamente la resolución del caso del calcetín solitario.

Two socks, two feet

Voilà els meus tigretons. Us presento el meu primer parell de mitjons. Reconec que m'ha costat superar la síndrome del segon mitjó (altrament dita del mitjó solitari), però com a bona cap quadrada que sóc, ho he aconseguit.
Ara ja puc començar l'any amb bon peu, ja que aquest projecte l'anava arrossegant des de la tardor del 2011. Uff! Com passa el temps!

He aquí mis tigretones. Os presento mi primer par de calcetines. Reconozco que me ha costado superar la llamada síndrome del segundo calcetín (o del calcetín solitario) pero como a tozuda no me gana nadie, aquí los tenéis. Prueba superada.
Ahora ya puedo comenzar el año con buen pie puesto que este proyecto lo inicié en el otoño del año pasado. Uf! Como pasa el tiempo!

3-4-4-3: Temptation in red

Just a temps! Amb els freds que anuncien ja l'arribada de l'hivern, avui mateix he acabat l'aventura llanera iniciada el 10 de setembre (amb desfeta i sant tornem-hi que no ha estat res del 29 d'octubre).
De ben segur que alguna personeta que m'ha anat seguint ja la té feta i ja l'ha lluïda, o m'equivoco?
Per cert, us recordo que el projecte original és la Montego Bay Scarf, tot i que he fet una lliure interpretació amb la socks-30 i agulles del 4,5.

Justo a tiempo! Con los fríos que ya anuncian la llegada del invierno he finalizado la aventura lanera iniciada el 10 de septiembre (con su correspondiente fase Penélope de deshacer el camino y retomarlo de nuevo a finales de octubre).
Seguro que alguna personita que me ha ido siguiendo ya la acabó hace algun tiempo y la ha podido lucir, o me equivoco?
Por cierto, os recuerdo que el proyecto original es la Montego Bay Scarf aunque yo he realizado una libre interpretación con la socks-30 y agujas del 4,5.

One sock, two feet

Ça y est! Ja tinc fet el meu primer mitjó. Ahir dissabte a la trobada de KCS vaig poder acabar-ho amb l'ajuda de la Maite. El vaig començar el 29 d'octubre i fins ahir, 10 de desembre, no l'he acabat. Allò semblava un serial amb un munt de capítols, però hi ara què? Doncs em toca superar la síndrome del mitjó solitari. Apa, som-hi què no ha estat res!
Ja m'oblidava: Fet segons el patró Just yer basic sock de l'Alyson Johnson, amb agulles circulars de 2,25 mm i la socks-17 de Greta and the Fibers. Per cert, que encara hi ha temps de participar en el seu sorteig d'aniversari. No us ho deixeu perdre.

Ya está! Ya he hecho mi primer calcetín. Ayer en la kedada de KCS pude acabarlo con la ayuda de Maite. Lo comencé el 29 de octubre y me ha durado la aventura hasta ayer 10 de diciembre. Parecía ya un culebrón sin acabar. Y ahora qué? Pues me toca superar el síndrome del segundo calcetín. Así que ahí voy!
Por cierto, realizado según el patrón Just yer basic sock de Alyson Johnson con agujas circulares de 2,25 mm y con la lana socks-17 de Greta and the Fibers. Recordad que aún estamos a tiempo de participar en su sorteo de aniversario. No os lo dejéis perder.

Thanks for the socks

Moltes gràcies pels mitjons, encara que això no és del tot veritat. Per a ser fidel a la realitat, us haig d'agraïr el regal d'aniversari: la llaneta (socks-17) per a fer-los.
Ara només falta que m'acompanyeu a posar el fil a les agulles en alguna de les nostres trobades, oi que m'enteneu estimades?
Ai, quina casualitat! Ara fa tot just un any que comparteixo un espai, un cafè i una afició amb vosaltres. Tot va començar el dia del taller dels sock-monkeys.

Muchas gracias por los calcetines, aunque lo más acertado es agradecer vuestro regalo de cumpleaños: la lana (socks-17) para hacerlos.
Ahora sólo falta que me acompañéis a poner el hilo a las agujas para empezar en alguna de nuestras quedadas, verdad que sí queridas?
Qué casualidad! Hace como un año que comparto con vosotr@s un espacio, un café y una afición. Todo comenzó el día del taller de los socks-monkeys.

3-4-4-3. Red in progress

Aquest és el projecte en vermell sobre el que estic treballant i del què ja us havia parlat.
Un Montego Bay Scarf rebatejat com a 3-4-4-3. Aquest renom ve donat pel fet que treballo sobre una (re)creació del model original. M'està portant una mica més de temps que preveia perquè em despisto amb facilitat. D'ací el canvi de nom. Així tinc present la sèrie a seguir: 3-4-4-3. És el que té de portar-lo a les trobades llaneres o Stitch'nBitch, com vulgueu dir-li.

Com algun@s persones m'han demanat que faci un tutorial, aquí us faig cinc centims.
Espero no embolicar-vos i que us sigui d'ajuda.

Muntar un nombre senar (o imparell) de punts.
1a volta: tots els punts del revès (purl row).
2a volta: 3 punts del dret (k3) / sèrie "baga + 2 punts del dret junts" (yo + k2tog) / 4 punts del dret (k4).
3a volta: com la primera passada (o volta), tots del revès (purl row).
4a volta: 4 punts del dret (k4) / sèrie "baga + 2 punts del dret junts" (yo + k2tog) / 3 punts del dret (k3).
5a volta: com les voltes 1 i 3, o sigui, tots els punts del revès (purl row).
6a volta i següents: anar seguint l'esquema de les voltes anteriors fins la mida adient.

Este es el proyecto en rojo en el que estoy trabajando y del que ya os había hablado.
Un Montego Bay Scarf rebautizado como 3-4-4-3. El sobrenombre viene dado por la serie que tengo que seguir: 3-4-4-3, así la tengo presente y evito despistarme con facilidad. Es lo que tiene si lo llevas a un encuentro o kedada lanera, vamos lo que se dice un Stitch'nBitch (tricotar y rajar a la vez).

Como algun@s de vosotr@s me habéis pedido que haga un tutorial, aquí os expongo brevemente la pauta a seguir. Espero no liaros y que os sea de ayuda.

Montar un número senar (impar) de puntos.
1a pasada: tejer del revés (purl row).
2a pasada: 3 puntos del derecho (knit 3) / serie "echar hebra + 2 puntos del derecho juntos" (yo + k2tog) / 4 puntos del derecho (knit 4).
3a pasada: como la primera vuelta, todo del revés (purl row).
4a pasada: 4 puntos del derecho (knit 4) / serie "echar hebra + 2 puntos del derecho juntos" (yo + k2tog) / 3 puntos del derecho (knit 3).
5a pasada: com las vueltas 1 y 3, o sea, todos los puntos del revés (purl row).
6a pasada y siguientes: seguir el esquema anterior hasta conseguir la medida deseada.

Citron shawl: slow knitting experience (4)

Ça y est! Just a temps i justa de fil. Bé, ni fet exprès. I ara la darrera crònica de l'aventura de les dues troques socks-61 i les agulles 4 mm.

Del 31 d'agost al 8 de setembre: feta ampliació amb les seccions sisena i setena més la vora. El resultat ha estat increïble tot i que reconec que al final patia pel fil i em sentia un pèl angoixada. Què no s'acabava mai la passada? Tindria prou fil?



Ya está. Justo a tiempo y justa de hilo. Ni hecho a propósito. Y ahora la última crónica de la aventura de los dos ovillos socks-61 y las agujas de 4 mm.

Del 31 de agosto al 8 de septiembre: ampliación del modelo original con dos secciones más (sexta y séptima) y el borde de horlán. El resultado ha sido increible aunque reconozco que al final padecía por la cantidad de hilo y me agobié un poco. ¿Qué no se acababa nunca la vuelta? ¿Me faltaría hilo?

Properament ... el projecte en vermell amb una troca socks-30. I és que els colors de la Marga són addictius.

Próximamente ... el proyecto en rojo con un ovillo socks-30.  Y es que los colores de Marga crean adicción.

Citron shawl: slow knitting experience (3)

Del 24 al 30 d'agost: Acabades les cinc seccions del projecte original, ara tocaria començar a fer la vora. L'objectiu és arribar a fer dos seccions més per a donar més sensació de xal i no pas de mocador.

Del 24 al 30 de agosto: Si fuera el proyecto original, con sus cinco secciones, ahora debería de empezar el borde. El objetivo es hacer dos secciones más para así obtener un chal y no una pañoleta.

Com canvia segons la llum, oi?
Cómo cambia según la luz, verdad?

Citron shawl: slow knitting experience (2)

Del 17 al 23 d'agost: ja porto tres seccions acabades. Això de no fer la migdiada dóna per molt.
Del 17 al 23 de agosto: con tres secciones acabadas. Esto de no sestear da para mucho.

Ah! I abans del continuarà ... un agraïment a l'Alba per ajudar-me amb els dubtes del revès (purl knitting) amb la tècnica del continental, ja que em sortia el punt girat. Havia de passar el fil per sobre i no per sota, ajudant-me del dit. Gràcies noieta!
Ah! Y antes del continuará ... debo de agradecer a Alba la ayuda prestada ante mis dudas con el punto del revés con la técnica del continental, ya que obtenía el punto torcido. Tenía que pasar el hilo por encima y no por debajo. Mil gracias!

Citron shawl: slow knitting experience

Del 29 de maig al 6 de juliol: Recerca del fil i color apropiats pel projecte, les Socks-61 de Gretaandthefibers.
Del 29 de mayo al 6 de julio: Búsqueda del hilo y color apropiados para el proyecto, las Socks-61 de Gretaandthefibers.

Del 6 de juliol al 5 d'agost: Cabdellar i esperar al inici del KAL amb les noies de KCS Barcelona.
Del 6 de julio al 5 de agosto: Ovillado y esperando al inicio del KAL con las compañeras de KCS Barcelona.

Del 6 al 16 d'agost: després de dos desteixits.
Del 6 al 16 de agosto, y después de dos destejidos (a tiempo).

Continuarà ...