Març 2021: Greenery mood i agraïda

Acabem el mes de març amb l'esclat de la primavera i amb astenia primaveral, o més aviat, és el canvi a l'hora estival. Resum del mes: 1. Agraïda per ser l'afortunada d'un sorteig de Téjeme Lanas. El llibre amb patrons amb la tècnica de les voltes escurçades (short rows) promet. 2. Fada dels verds, així m'ha anomenat un bon amic teixidor. Vet aquí una mostra teixida. No hi són tots ni totes les peces les he teixit jo. Com ja sabeu, tinc debilitat per un color (tot un secret públic) i aquest és el verd.

Fin del mes de marzo con la primavera en su explendor y aquí una padeciendo astenia primaveral, o mejor dicho, adaptación al horario estival. Resumen del mes: 1. Regalo inesperado de un libro de patrones con la técnica de vueltas cortas (short rows) al ser agraciada en un sorteo de Téjeme Lanas. 2. Hada de los verdes. Así me ha llamado un buen amigo tejedor. He aquí una muestra tejida. No están todos ni todas las piezas las he tejido yo. Como bien sabéis, tengo un color fetiche (una debilidad y un secreto a voces) y es el verde.

Baby blanket for a cable lover

Si al teu fillet, el descrius com el petit viking, no creieu que aquesta personeta serà gran i formós?
Com els nadons creixen tan ràpidament i una és lenta teixint, no penseu que més em valia fer un regal pràctic, fora de mides i grandàries de nounadó, 3-6 mesos, etc?
Reconec que sóc una cagadubtes i necessito temps per cercar el regalet adient, el temps ha anat passant. Amb tot plegat, la marona ja té en el seu poder una bona col·lecció de flassades i aquí va una altra, teixida amb ecotone i agulles de 6 mm.
Jo, com sempre, fora d'hores. Què hi farem!
Per cert, felicitats família en el vostre 1r aniversari, encara que sigui del primer mes de vida.

EDITO (23/11/2015):
Gràcies, Alba, per les teves paraules. Ha estat un plaer teixir per vosaltres aquest detallet tan personal. Me n'alegro de veritat que us hagi agradat el toc nòrdic.

Si cuando te refieres a tu hijo, lo llamas el pequeño vikingo, no creéis que esta personita será grande y hermosa?
Como los bebés crecen tan rápido y una es lenta tejiendo, no pensáis que mejor haría en hacer un regalo práctico, sin complicaciones de medidas tipo recién nacido, de 3 a 6 meses, etc?
Tengo que reconocer que siempre dudo y necesito tiempo para buscar el regalo perfecto e ideal, así que el tiempo ha ido pasando. Entre una cosa y la otra, la mamma de la criatura ya tiene una buena colección de mantitas para su pequeño, y aquí va otra, tejida con ecotone y agujas de 6 mm.
Yo, como siempre, tarde y mal.
Por cierto, felicidades familia en vuestro primer aniversario, aunque sea del primer mes de vida. 

EDITO (23/11/2015):
Gracias, Alba, por tu entrada. Ha sido un placer tejer para vuestro pequeño (vikingo) y sorprenderos con este toque nórdico.

Samhain (Halloween)

Sí, ja sé que som al bell mig del mes de maig però ja diuen allò de fins el setanta d'abril no ens podem llevar un fil, oi?

Aquí us presento el meu darrer projecte enllestit. Un parell de mitjons amb trenes d'estil cèltic i que representen Halloween fets amb malabrigo socks i agulles del 2,25. La llana va ser un dels regalets que em va fer la Laia en l'intercanvi de Nadal de Teixicòmanes i que ja vaig compartir amb tot@s vosaltres en el seu moment.

Voilà el resultat dels meus moments zen de concentració per a un Halloween de tardor a la primavera del 2014. Disculpeu que no els llueixi com es mereixen però aquests dies ja comença a fer caloreta per als peus i ... cal que us digui quelcom més o ja ens entenem?

Soy consciente que estamos a mediados de mayo pero hay un refrán que dice aquello de hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo, verdad?

Aquí os presento mi último proyecto terminado. Un par de calcetines de trenzas célticas que representan Halloween, realizados con agujas del 2.25 y el material de la malabrigo socks. La lana fue uno de los regalos que recibí de Laia en el intercambio de Navidad.

He aquí el resultado de mis momentos zen de concentración para un Halloween de otoño en la primavera del 2014. Disculpad que no los luzca como se merecen pero es que estos días ya comienza a hacer calor ... y hace falta que os diga algo más?

Winter is coming ...

Sí, l'hivern va arribar ahir dissabte 21 de desembre.
No, aquesta no és una referència directa a la saga de l'escriptor George R.R. Martin.
Tot i així, es pot interpretar com una invitació per a deixar lliure la creativitat de tota persona teixidora compulsiva, oi?
Doncs bé, aquest ha estat el lema triat per a l'intercanvi de nadal del grup Teixicòmanes d'enguany.

Personalment, em pensava que em deixaven "barra lliure creativa" perquè sota el títol de S'acosta l'hivern tot hi té cabuda: bufandes, colls, xals, jerseis, mitenes, mitjons, barrets ... Què em deixo quelcom?, però hi havia implícita una picada d'ullet a la sèrie de ficció.

Com la meva víctima toca tots els pals amb les agulles, és una teixidora experta i una professional del ram (oi, Esther?), ho he tingut difícil per a sorprendre-la, tenint obert els fronts nord (si em baso en la ubicació literària) i sud (si em baso per començar a teixir per la base).

Espero haver encertat amb uns dolços i aquesta capeta-ponxo, disseny de l'Alba Cabrera per a Abuelita Yarns.
Per qüestions pràctiques no he pogut teixir-la amb el material proposat originàriament. De totes maneres el resultat de treballar amb agulles del 5.5 i 8 la Shop 1362/43687 de la Cigno Nero ja s'ajustava a les pautes a seguir.
Aquest color neutre m'ha fet recordar la pel·lícula del Bille August, Smilla's Sense of Snow, quan comentaven els més de cent noms que pot rebre la neu en inuit en funció del seu color i estat.

Per altra part, jo he estat sorpresa per la Laia amb una super bufanda en verd i una troca Malabrigo Sock (800 Tiziano Red).
El problema serà trobar un projecte adient a aquest material evocador d'un dels mestres de la pintura de l'escola veneciana renaixentista com Ticià. M'ajudeu?

Sí, el invierno llegó ayer sábado 21 de diciembre.
No, ésta no es una referencia directa a la saga de George R.R. Martin.
De todas maneras, también puede interpretarse como una invitación a la libertad creativa de una tejedora compulsiva, verdad?
Pues bien, éste ha sido el lema del intercambio navideño del grupo Teixicòmanes de este año.
Pensaba que me dejaban vía libre creativa porque bajo el título de Se acerca el invierno creo que todo cabe:  bufandas, cuellos, chales, jerseys, guantes, calcetines, gorros ..., pero va a ser que implícitamente había un guiño a la serie de ficción literaria y televisiva.
Mi víctima toca todos los palos con las agujas y además es una experta tejedora y una profesional en el tema. Por ello, lo he tenido difícil a la hora de sorprenderla, más si cabe teniendo abiertos los frentes del norte (si me baso en la ubicación literaria) y del sur (si comienzo el proyecto por la base, verdad?).
Espero haber acertado con unos dulces y esta capa-poncho, diseño de Alba Cabrera para Abuelita Yarns.
No he podido tejerla con el material propuesto originariamente por cuestiones prácticas pero el resultado con la pura lana virgen superwash de la Shop de Cigno Nero y agujas del 5.5 y 8 ya se ha ajustado a las pautas a seguir.
Este color grisáceo (neutro) me ha recordado el film Smilla, Misterio en la nieve porque los inuits tienen más de cien denominaciones para la nieve dependiendo de su color y estado.
Por otra parte, Laia me ha sorprendido con una super bufanda en verde y una madeja de Malabrigo Sock (color Rojo Tiziano).
Ahora el problema será encontrar un proyecto para este material evocador de un maestro de la pintura de la escuela veneciana del Renacimiento como Tiziano.
Me queréis ayudar? Alguna propuesta?

Sweet (Blue) Dreams

A les acaballes del juliol us presento el meu malson particular anomenat Dolços Somnis Blaus, iniciat en les trobades pel wikipí al juny. L'heu reconegut, oi?
El patró és una preciositat de la Boo Knits que ens ha donat a conèixer la nostra estimada Imma.
El problema ha estat l'elecció del material (no recomanable per a l'estiu amb aquestes temperatures i humitats).
Quina diferència amb l'experiència anterior per l'intercanvi nadalenc de Teixicòmanes.
Fet amb la Schoppel Wolle Lace Ball en tons blavosos (1208 1535), la combinació de les agulles de 4 i 4,5 mm i denes miyuki 8/0 en un gris blavós amb base d'hematites (la rocalla transparent era massa cridanera pel meu gust particular).

Acabando julio os presento mi pesadilla particular bajo el nombre poético de Dulces Sueños Azules, comenzado en las quedadas laneras del wikipí de junio. Os sonaba, verdad?
El patrón es una preciosidad de Boo Knits, conocida a partir de las creaciones de Imma.
Mi problema ha recaído en la elección del material (no recomendable para el verano con altas temperaturas y una humedad relativa disparada).
El resultado no es comparable con la experiencia para el intercambio navideño de Teixicòmanes.
Realizada con Schoppel Wolle Lace Ball en tonos azules (1208 1535), agujas de 4 y 4,5 mm y cuentas (abalorios o rocalla) miyuki 8/0 en un gris azulón con base de hematites.

WWKIP 2013

Uf! Ja hi som al juliol.  Ja hem passat el juny i donem per acabada l'edició 2013 del que coneixem com a wikipí en el món de les agulles i fils.
Enguany he participat en dues propostes al llarg de dos dissabtes.

El 8 de juny, el repte era fer front a les 24 hores del grup Teixicòmanes al Llanàrium.
La idea era ser-hi durant l'etapa diürna (matí-tarda i part del vespre) però no em va ser possible.
Si més no, les poques hores que vaig poder-li dedicar em van servir per a començar el teixikal d'estiu i riure de valent (que falta em feia).
Per a més info de tota la moguda, aquí teniu el antequem i el postquem.

El 15 de juny, el repte era teixir en públic i en un mitjà de transport públic, és a dir, fer-ho més que visible encara.
La gent d'AYKIL ens van fer teixir i cantar a la vegada All You Need is Love en versió All You Knit Is Love, encara que amb les meves puntades més aviat era un All You Knit Is Purl perquè sempre anava a contratemps i al revès (la labor, és clar).
Per a més info de la moguda, aquí teniu el atq.

I si m'hagués assabentat a temps, tal vegada m'ho hagués manegat per passar per la plaça de la Catedral de BCN, el corner Rowan d'ECI i  Mataró, però és clar, no hi ha temps per a tot i mai no en tenim prou. De ben segur que em deixo quelcom, oi?
De moment, segueixo en fase slow knitting arribant als 229 punts per passar al calat. No vull que aquest somni dolç esdevengui un malson.

Deixeu-me acabar dient que, si per mi fós, la cançó hagués estat una altra del tandem Lennon & McCartney: Revolution (1968)

You say you want a revolution

Well, you know

We all want to change the world

...  / ...

You ask me for a contribution

Well, you know

We're doing what we can

... / ...

Don't you know it's gonna be all right

Visca la revolució silenciosa de les agulles i el reconeixement de les tradicions manuals en la societat de l'obsolescència programada!

Quién lo diría pero ya estamos en julio. Hemos acabado junio y la edición 2013 del wikipí  habiendo podido participar en dos propuestas en dos sábados. Nada mal, verdad?

El reto del 8 de junio era hacer frente a las 24 horas promovidas por el grupo Teixicòmanes en Llanàrium.
La idea era estar tejiendo durante el día (mañana, tarde y primera hora de la noche) aunque al final no pude.
Al menos, las pocas horas que le pude dedicar me sirvieron para comenzar el tejijuntas de verano y reir (que buena falta me hacía).
Para más información de toda la movida, aquí tenéis la crónica previa y posterior al evento.

El reto del 15 de junio era tejer realmente en público. Se trataba de ir tejiendo en un medio de transporte público (el metro de Barcelona) y así hacerlo más visible si cabe.
La gente de AYKIL nos hizo cantar y tejer a la vez. Como no podía ser de otro modo, la canción era All You Need Is Love en versión AYKIL All You Knit Is Love, aunque como yo iba a contratiempo con mis puntadas, mis coros eran más un All You Knit Is Purl, siempre al revés.
Para más información de la movida, aquí tenéis el atq.

Y si me hubiera informado con tiempo, quizás también hubiera podido pasarme por la plaza de la Catedral de BCN, el corner Rowan d'ECI y Mataró, pero es que no hay tiempo para todo y nunca tenemos suficiente. Seguro que me dejo algo (en el tintero y en las agujas, verdad?).
De momento sigo en fase slow knitting llegando a los 229 puntos para atacar los calados. No quiero que mi dulce sueño pase a ser mi peor pesadilla.

Para acabar, dejadme decir que mi propuesta hubiera sido otra del tandem Lennon & McCartney: Revolution (1968)

You say you want a revolution

Well, you know

We all want to change the world

...  / ...

You ask me for a contribution

Well, you know

We're doing what we can

... / ...

Don't you know it's gonna be all right

Viva la revolución silenciosa de las agujas y el reconocimiento de las tradiciones manuales en la sociedad de la obsolescencia programada!

Sweet Brownie

Diuen que tot menjar és més bo si es cuina amb molt d'amor i caliu amb foc lent.
Aquesta no és una bitàcora culinària però aquest símil em va de perles per explicar-vos el procés lent del meu xal, resultat d'allò que anomeno Slow Knitting, perquè durant el temps que he trigat en la teiximenta n'hi ha gent que n'ha repetit i tot.
La història (no secreta) del haruneig comença amb la proposta d'un KAL de tardor al grup de  Teixicòmanes i finalitza com veieu, en espera del blocatge de la peça.
Està realitzat amb agulles del 3,5 i una Greta and the Fibers excepcional, la Basel-844 (ara descatalogada) en color 33, és a dir, en un marró espatarrant que dóna nom al projecte.
Per més informació,  les dades relatives al projecte són 3-181-1-181-3 (bé, ja sabeu de què parlo, oi?).

Dicen que toda comida sabe mejor si se cocina con mucho amor y a fuego lento.
Ya sabéis que éste no es un blog de cocinillas pero es que este símil me viene bien para explicaros el proceso lento de la creación de mi chal, resultado de lo que llamo Slow Knitting porque durante el tiempo que he tardado tejiéndolo, hay gente que ha repetido el patrón y la experiencia.
La historia (no secreta) del haruneo comienza con la propuesta de un KAL de otoño en el grupo de Teixicòmanes y finaliza como véis, en espera del bloqueo de la pieza.
Realizado con agujas del 3,5 y una Greta and the Fibers excepcional, la Basel-844 (descatalogada en la actualidad) en color 33 que es lo mismo que decir en un marrón espectacular. De ahí el sugerente nombre del proyecto.
Para más información, los datos básicos del proyecto son 3-181-1-181-3 (bueno, ya sabéis a lo que me refiero, verdad?).

Less is More (3): After blocking

Vull compartir amb vosaltres aquest regal per a la vista que m'ha fet en Paco, a qui coneixeu com a Estimada Víctima (Dear Victim) en aquestes entrades.
L'aneguet lleig que li vaig entregar a l'intercanvi nadalenc s'ha transformat en un bell cigne un cop passat pel blocatge, cosa que no vaig tenir temps de fer.
Moltes gràcies!

Quiero compartir con vosotr@s este regalo para la vista que me ha hecho Paco, conocido como Querida Víctima (Dear Victim) en estas entradas.
El patito feo que le entregué en el intercambio navideño se ha transformado en un bello cisne gracias al bloqueo, cosa que no pude realizar por falta de tiempo.
Muchas gracias!

EDITO (9/01/2013):
En Kieran Foley ens ha demanat permís per a publicar una de les fotos d'en Paco a la pàgina del projecte Seascape Stole a ravelry.
Kieran Foley nos ha pedido autorización para publicar una de las fotos de Paco en la página del proyecto Seascape Stole en ravelry.
Thanks very much!

Less is More (2): Dear Victim

Així és com he batejat el projecte per sorprendre al rei dels xals (triangulars) en l'intercanvi nadalenc.
La idea em va venir al cap en el moment en què vaig rebre un correu electrònic amb el tema "I la teva víctima és ...". Fou llegir el nom de la persona i els seus gustos (xal i llana fina) i bloquejar-me a l'instant.

Si el rei dels xals em demanava un xal, amb què o com el podia sorprendre? Vet aquí que ho tenia difícil perquè no podia ser triangular.  Bé, de fet, jo no volia que fós triangular, així que havia d'empescar-me altres fórmules, fins que la solució se'm va aparèixer en llegir el seu avatar a ravelry (You really CAN do whatever you want) i recordar que a ambdós ens agrada les creacions simètriques i geomètriques de Kieran Foley.

L'elecció fou el Seascape Stole. Fet amb una troca Schoppel Wolle Lace Ball de tons degradés en blaus (1208 1535/321520), comprada a Llanàrium, i agulles del 4, amb les que vaig muntar 119 punts i vaig fer una repetició més de la secció B per a fer un xal més complet.

Crec que he superat els meus reptes personals: participar en un intercanvi amb Teixicòman@s, sorprendre a la meva estimada víctima i atrevir-me amb un disseny d'alt nivell.

Less is More (1): Una sola troca per a un projecte.  He esgotat els prop dels 800 metres de la bola. No han quedat restes de cap classe.
Less is More (2): La bellesa resideix en la simplicitat de les línies ondulants i la simetria del disseny.

Con este nombre he bautizado el proyecto para sorprender al rey de los chales (triangulares) en el intercambio navideño.
La idea surgió de la nada en el momento en que recibí un correo electrónico con el tema "Y tu víctima es ...". Fue ver el nombre en cuestión y sus gustos  (un chal, evidentemente, y lana fina) y bloquearme instantáneamente.
Si el rey de los chales me pedía un chal, con qué o cómo lo podía sorprender? Lo tenía difícil porque no podía ser triangular. De hecho, yo no quería que fuera triangular y por ello tuve que buscar otras fórmulas. La solución se me apareció al leer su avatar en ravelry (You really CAN do whatever you want) y recordar que a ambos nos gustan las creaciones simétricas y geométricas de Kieran Foley.
Finalmente, me decidí por el Seascape Stole. Realizado con un solo ovillo de Schoppel Wolle Lace Ball en tonos azules degradados (1208 1535/321520), adquirido en Llanàrium, y agujas de 4 mm, con las que monté 119 puntos y realicé una repetición más de la sección B para que quedara más completo.
Creo que he superado mis retos personales: participar en un intercambio con l@s Teixicòman@s, sorprender a mi querida víctima y atreverme con un diseño de alto nivel.

Less is More (1): Un ovillo, un proyecto. He utilizado los 800 metros que aproximadamente contenía la bola. No han quedado restos algunos.
Less is More (2): La belleza reside en la simplicidad de las líneas ondulantes y la simetría del diseño.

Less is More

O el que bé a ser quelcom com Menys és Més. Aquesta va ser una de les tendències en l'ampli ventall de l'Art Nouveau a les acaballes del segle XIX i començaments del XX, caracteritzada per la simplicitat de les formes, i que després podríem reconèixer en el moviment minimalista de mitjan segle XX.

I ara us demanareu què té a veure amb els fils i les agulles?
La clau és l'intercanvi nadalenc organitzat per les Teixicòmanes i coordinat per l'estimada Alba.
Dissabte 22, un cop superat la fi del món dels maies i la Grossa de Nadal, es va procedir al sopar i a l'entrega entre sorprendedor@s i sorpres@s.
He rebut i he fet peces on la bellesa sobresortia precissament per la simplicitat de les línies. Ara ho entendreu:

Era la primera vegada que participava i he estat sorpresa per la Maria amb un coll de ganxet de línies molt simples i d'un color espatarrant, a més d'una funda pel mòbil, un fermall de vidres reciclats i uns minillibres. M'ha encantat. Mil gràcies noieta. Espero no haver-t'ho posat difícil.

Per la meva part, he volgut sorprendre la meva estimada víctima, el rei dels xals triangulars, amb una creació de línia rectangular amb motius ondulants, del dissenyador irlandès Kieran Foley.
Ha estat un plaer i un repte alhora amb tot un procés de reflexió. Si un xal és una peça més ampla que llarga que es tira per les espatlles per a cobrir-les, ha de ser només triangular o admet altres formes?
Davant el pànic escènic, l'avatar de la meva víctima em recordava que podia fer tot allò que jo volgués (you really can do whatever you want).
Ça y est! Aquí us deixo una petita mostra del projecte.
L'hauré encertat?

O lo que viene a ser algo así com Menos es Más. Esta fue una de las tendencias en el Arte Nouveau de finales del siglo XIX y principios del XX, caracterizada por la simplicidad de las formas, y que después podríamos reconocer en el movimiento minimalista de mediados de siglo.

Y ahora os preguntaréis qué tiene que ver todo esto con los hilos y las agujas, verdad?
La clave está en el intercambio navideño organizado por el grupo de Teixicòmanes, coordinado por mi querida Alba.
El sábado 22, una vez superada la fin del mundo según los mayas y el sorteo del Gordo de Navidad, se procedió al encuentro, la cena y la entrega entre sorprendedor@s y sorprendid@s.
He recibido y he realizado piezas en las que la belleza sobresalía precisamente por la simplicidad de las formas. Ahora lo entenderéis:

En mi primera participación he sido sorprendida por María con un cuello de ganchillo de líneas muy simples y de un color impresionante, además de una funda para el móvil, un broche de vidrio reciclado y minilibros. Me ha encantado. Mil gracias, guapa! Espero no habértelo puesto difícil.

Por mi parte, he querido sorprender a mi querida víctima, el rey de los chales triangulares, con una creación de línea rectangular con motivos ondulantes, del diseñador irlandés Kieran Foley.
Ha sido un placer y todo un reto, a la vez que un proceso de reflexión. Si un chal es una pieza más ancha que larga que se echa sobre los hombros, ésta debe ser exclusivamente triangular o puede admitir otras formas?
Ante el pánico escénico, su avatar me instaba a hacer todo aquello que quisiera (you really can do whatever you want). Y dicho y hecho, aquí os dejo una pequeña muestra.
Habré acertado?