31 desembre: Adéu 2019 - Benvingut 2020

Repàs de l'any 2019 que tot just acaba:
A mig gas per la família. L'edat i les malalties degeneratives han esdevingut l'eix dels 365 dies.
He prioritzat la família, amb els petits ensurts, i la feina. De teixir, poquet però en bona companyia.
Aquí veieu el darrer projecte exprès per al TrEsOret de la família, encara que m'envaeixen els dubtes. Amb el que he trigat, li aniràn petits?

Propòsits (per a incumplir) de ben segur aquest 2020:
Teixir tots els WiPs entre agulles abans de començar un nou projecte però vet aquí que als petits de la família amb 6 i 7 anys les dents es comencen a moure's i un senyor ratolí ha de fer visita, oi?
No defallir i no pujar-me per les parets però vet aquí ... que de la literalitat a l'esport no hi tinc ni una cantonada.

Socks for/with mum

Vet aquí una pràctica de teiximenta a quatre mans. Ja sabeu que la mare té Alzheimer però segueix tan activa com sempre i res no l'atura. Em veu teixint mitjons i ella, culo veo culo quiero, que també s'engresca però amb ajuda amb les circulars.
Aquests els vam començar quan encara no coneixia el fish lips heel, així que em va tocar procedir a la intervenció ganxetaire, com si fos un bisturí, per a fer els talons after tought.
D'abril a agost, preparant la tardor. Proper repte conjunt?

He aquí un ejemplo práctico de tejer a cuatro manos. Mi madre con Alzheimer no para quieta, siempre activa. Me ha visto con calcetines y allá ella que también quería aunque pidiendo ayuda con las agujas circulares.
Estos fueron empezados cuando aún no conocía el fish lips heel, así que me tocó proceder a los talones after tought como una intervención con el ganchillo cual bisturí para un cirujano.
De abril a agosto, preparando otoño. Próximo reto a cuatro manos?

KAL Socks means slow socks

Han passat dos anys des de l’aventura dels mitjons amb el grup KCS Barcelona.
Novament ens engresquem per fer un KAL, al nostre ritme i mai millor dit.
Aquests seran uns mitjons toe up bàsics però amb un taló especial (sense forats).
13 abril 2019: Inici a la trobada. Fem servir el Turkish Cast On.
11 maig 2019: data proposada per la nova trobada. Hem d’arribar al taló. Fet. 17,5 cm = 7 inches.
25 maig 2019: nova trobada per a fer el taló (ajornament de l’11 de maig). Ajornat de nou.
1 juny 2019: Ens basem en el Fish Lips Kiss Heel per als talons. El segon, acabat a casa, dge 2 de juny.
14 agost 2019: Bind Off. Tancament del parell.
15 agost 2019: Rematada dels fils. Els donem per acabats i en espera del fred.

Como era de esperar y así comprobáis, cambios no hay. Sigo siendo una tejedora lenta y pausada, con síndrome de Penélope y, no creo equivocarme, tortuga en alguna vida anterior.
Y aquí seguimos, punto a punto, con más frentes abiertos (léase WiP y derivados) de los que me gustaría. Qué dispersión!

Agost 2019

Si una imatge ho diu tot, ja podeu veure (o imaginar) com he arribat al dia d'avui.
Bones vacances! Bona desconnexió i represa de forces per allò que vindrà.
Le meilleur est à venir? Això esperem.

Si una imagen vale más que mil palabras, sobra decir algo sobre como he llegado al día de hoy.
Felices vacaciones! Feliz desconexión y a cargar pilas para el futuro en un plis-plas.
Se acostumbra a decir que lo mejor está por venir. A ver qué nos deparará?

Güell Cowl to test. Art & History.

He pogut fer el testeig del Guell Cowl per a Vanesa Polo.
El patró està molt ben escrit i és molt fàcil de seguir, cosa que s'agraeix.
Tot un munt de coincidències. De casualitats, cap ni una.
Primera: La dissenyadora va viure uns anys a Barcelona, i això el fa palès en el seu record, o recreació, del Park Güell.
Segona: La relació que s'estableix entre l'Art (tèxtil, en aquest cas) i la Història. Sí, en majúscules, perquè les hem de valorar en la seva justa mesura.
Tercera: Ha coincidit el testeig amb la realització del crèdit de síntesi sobre el Modernisme amb l'alumnat d'ESO.
No hem pogut gaudir d'un passeig per la meravellosa obra de Gaudí però sí vam poder fer una passejada pels territoris naturals (comarca del Maresme) de Puig i Cadafalch i Doménech i Montaner, altres dos referents però no els únics del modernisme a casa nostra.

Us deixo, tot fent un salt en el temps. M'espera l'Alhambra. De nou, no m'he pogut resistir a una altra relació d'art i història entre agulles.

He realizado el test del Guell Cowl para Vanesa Polo.
El patrón está muy bien escrito y es muy fácil de seguir, cosa que se agradece.
En este tiempo de tejido he encontrado muchas coincidencias porque hablar de casualidades no me gusta.
Primera: La diseñadora pasó su infancia en Barcelona y lo refleja en su recuerdo y/o recreación del Parque Güell.
Segunda: La relación que podemos establecer entre el Arte textil (en este caso) y la Historia. En mayúsculas, sí, porque creo que las tenemos que revalorizar.
Tercera: Tiempo de tejer compartido con la realización del crédito de síntesis basado en el Modernismo con el alumnado ESO.
No hemos podido pasear por este lugar emblemático de Barcelona, obra de Gaudí, aunque nos hemos adentrado en los territorios naturales (comarca del Maresme) de Puig i Cadafalch y Doménech i Montaner, considerados como grandes referentes del modernismo catalán aunque así nos podemos olvidar de otros artistas con menos renombre. Cada uno, con su impronta personal y única.

Os dejo para hacer un salto en el tiempo. Me espera la Alhambra. De nuevo, no me he podido resistir a estas combinación de Arte, Historia e hilos.

26M. Reflexions

Ahir fou un dia de reflexió. Avui, d'acció.
Les persones que teixim tenim elements en comú amb qui es dedica a la política. Em refereixo a les promeses no cumplides. Us sóna allò de ...
1. No començaré cap projecte sense haver acabat (almenys) un.
2. No compraré més material perquè haig de rebaixar el meu stash.
... i ambdós, emboliquem la troca de mala  (o bona manera), oi? Bé, en aquest darrer exemple qui teixeix té un bon argument: des d'una troca no podem teixir/ganxetar però, un cop hem cabdellat la troca, sí.
Jo tinc disculpa perquè no em dedico a la teiximenta professionalment però què em dieu de la gent ficada en política que ens ha de representar?
Si et plau, vota. Encara ets a temps si no ho has fet ja.
Posem seny i siguem conscients, honestos i compromesos amb el nostre futur. Ens hi juguem molt.

Ayer fue un día de reflexión. El de hoy, de acción.
Las persona que tejemos tenemos elementos en común con quienes se dedican a la política. Me refiero a esas promesas incumplidas como ...
1. No comenzaré otro proyecto hasta haber acabado (al menos) uno.
2. No compraré más lana (seda, mohair, algodón, lino ...) porque tengo que rebajar mi stash.
... Y entretanto, unos (los políticos) y nosotr@s mism@s, vamos liando la troca de mala manera. Bueno, nosotr@s no ya que tenemos un argumento claro que esgrimir: desde una madeja (troca) no podemos tejer o crochetear pero, una vez ovillada, sí.
Digamos que tengo disculpa en mis actos porque no me dedico profesionalmente a tejer pero qué me decís de la gente metida en política y que nos tienen que representar?
Por favor, vota. Si aún estás a tiempo, hazlo.
Pongamos sentido común y seamos honestos y comprometidos con nuestro futuro. Hay mucho en juego.

Barocco. Ready to wear it!

Rematats els fils sobrants, dono per acabat el test realitzat d'aquesta meravella creació, el jersei Barocco de Moody Knitter Design (Stella), amb llanes Hjertegarn Vital, adquirides a AYKIL, i agulles de 4 mm.

No l'he pogut estrenar quan tocava car volia portar-lo a la prova del Barroc i Rococó dels meus batxis. No obstant això, tinc una nova oportunitat. El portaré el dia que els hi faci l'entrega amb comentari individualitzat del resultat de les seves proves.  Tot en el seu context, oi?

Una vez rematados los hilos, doy por acabado el test que he hecho para Moody Knitter Design (Stella) del Barocco, con lanas Hjertegarn Vital de AYKIL y agujas de 4 mm.

No me dio tiempo a estrenarlo cuando quería, coincidiendo con la prueba de mis alumnos de bachillerato sobre el Barroco y el Rococó. En nada, tendré otra oportunidad. Lo estrenaré y lo luciré el día que les haga entrega de los resultados del examen con comentario individualizado. Creo que la ocasión se lo merece, o no?