Combi Vanadium

Per fi us puc mostrar en tot el seu esplendor el meu primer projecte tèxtil sense costuretes, la Vanadium de la Lisa Mutch, feta amb la socks 236 de Greta and the Fibers i agulles del 3,5.
Ja m'heu vist tot un ventall de xals i mitjons però mai m'havia atrevit amb una jaqueta per por a cosir. Vés quina cosa, oi?
Gràcies Marga! Gràcies Norma! per haver-nos motivat i acompanyat en aquest KAL tan engrescant.
I, vés per on, que sense saber-ho aniré a la moda aquesta tardor-hivern. Per què?
Per ser una peça combinable. És una jaqueta però si la deixo abotonada la puc fer servir de jersei.
Per ser de màniga francesa, a mig camí dels 3/4.
Per jugar amb el volum de les mànigues, la qual cosa serà una de les claus de les tendències de moda tot cercant l'efecte globus, segons smoda.
Pel color? No ho sé pas però aquest verd-greta em té captivada, així com els botons que són una monada i que vaig trobar a Punt a Punt.
Les jaquetes creen addicció? Són una aposta segura? Ja tinc tres models clitxats que em temptem.
Continuarà!
 

Por fin os puedo mostrar en todo su esplendor mi primer proyecto textil sin costuritas, la Vanadium de la Lisa Mutch, realizada con la socks 236 de Greta and the Fibers i agujas del 3,5.
Ya conocéis todo mi arsenal de chales y algún que otro calcetín. Hasta ahora no me había atrevido con una chaqueta por miedo a coser. Sí, sí, ya véis!
Gracias Marga y Norma por habernos motivado y acompañado en este KAL tan divertido.
Y, mira por donde, que sin saberlo vestiré a la moda este otoño-invierno. Sabéis por qué?
Porque es una pieza combinable. Es una chaqueta pero si la dejo cerrada me sirve de jersey.
Porque es de manga francesa, a medio camino de los tres cuartos.
Porque juega con el volumen de las mangas, lo que será una de las claves de las tendencias de moda por buscar el efecto globo, según smoda.
Por el color? No lo sé pero este verde-greta me tiene cautivada, así como los botones encontrados en Punt a Punt.
Las chaquetas crean adicción? Son una apuesta segura? Ya tengo tres patrones que me hacen ojitos.
Continuará!

Sweet (Blue) Dreams

A les acaballes del juliol us presento el meu malson particular anomenat Dolços Somnis Blaus, iniciat en les trobades pel wikipí al juny. L'heu reconegut, oi?
El patró és una preciositat de la Boo Knits que ens ha donat a conèixer la nostra estimada Imma.
El problema ha estat l'elecció del material (no recomanable per a l'estiu amb aquestes temperatures i humitats).
Quina diferència amb l'experiència anterior per l'intercanvi nadalenc de Teixicòmanes.
Fet amb la Schoppel Wolle Lace Ball en tons blavosos (1208 1535), la combinació de les agulles de 4 i 4,5 mm i denes miyuki 8/0 en un gris blavós amb base d'hematites (la rocalla transparent era massa cridanera pel meu gust particular).

Acabando julio os presento mi pesadilla particular bajo el nombre poético de Dulces Sueños Azules, comenzado en las quedadas laneras del wikipí de junio. Os sonaba, verdad?
El patrón es una preciosidad de Boo Knits, conocida a partir de las creaciones de Imma.
Mi problema ha recaído en la elección del material (no recomendable para el verano con altas temperaturas y una humedad relativa disparada).
El resultado no es comparable con la experiencia para el intercambio navideño de Teixicòmanes.
Realizada con Schoppel Wolle Lace Ball en tonos azules (1208 1535), agujas de 4 y 4,5 mm y cuentas (abalorios o rocalla) miyuki 8/0 en un gris azulón con base de hematites.

Knitting Contemporany Art: Op(tical) Art

Row, row, row your boat, 

Gently down the stream,

Merrily, merrily, merrily, merrily, 

Life is but a dream.

No sé per què mentre anava teixint les darreres passades m'ha vingut al cap aquesta cançoneta de bressol. Bé, sí que ho sé: entre les voltes interminables i la possibilitat de que sigui per a un nadó ... encara que, ben pensat, també serveix per al sofà (però no amb aquestes temperatures) o per a fer un picnic, oi?
La seva gràcia recau en la inspiració en una de les avantguardes artístiques post-segona guerra mundial i en la teoria de les il·lusions òptiques. A més, ajuda a estimular la visió dels infants tot i que per a segons qui (els adults) això sigui un exercici de teiximenta psicodèlica, podent-se engrandir tot el que es vulgui seguint la sèrie lògica que marca (i no, no és la Fibonacci).
Aquesta flassada és un patró de la Melissa Domínguez, feta amb agulles de 4 mm, cables amb connectors i llanes Cascade Yarns Heritage Socks.

Row, row, row your boat, 

Gently down the stream,

Merrily, merrily, merrily, merrily, 

Life is but a dream.

Mientras tejía las últimas vueltas de este proyecto me venía a la cabeza esta canción de cuna. No sé por qué o sí? Bueno, sí que lo sé. Entre las pasadas interminables y la posibilidad de que sea para un bebé ... aunque también podría destinarse al sofá (pero no con estas temperaturas) o como base para un picnic, verdad?
Su gracia reside en la inspiración en una de las vanguardias artísticas post-segunda guerra mundial y en la teoría de las ilusiones ópticas. Además, facilita la estimulación de la visión de los bebés, aunque para algunos adultos ésto sea más un ejercicio de tejido psicodélico, pudiéndose engrandar siguiendo la serie lógica que impone (y no, no es la Fibonacci).
Esta manta, patrón de Melissa Domínguez, está tejida con agujas de 4 mm, cables con conectores y lanas Cascade Yarns Heritage Socks.

WWKIP 2013

Uf! Ja hi som al juliol.  Ja hem passat el juny i donem per acabada l'edició 2013 del que coneixem com a wikipí en el món de les agulles i fils.
Enguany he participat en dues propostes al llarg de dos dissabtes.

El 8 de juny, el repte era fer front a les 24 hores del grup Teixicòmanes al Llanàrium.
La idea era ser-hi durant l'etapa diürna (matí-tarda i part del vespre) però no em va ser possible.
Si més no, les poques hores que vaig poder-li dedicar em van servir per a començar el teixikal d'estiu i riure de valent (que falta em feia).
Per a més info de tota la moguda, aquí teniu el antequem i el postquem.

El 15 de juny, el repte era teixir en públic i en un mitjà de transport públic, és a dir, fer-ho més que visible encara.
La gent d'AYKIL ens van fer teixir i cantar a la vegada All You Need is Love en versió All You Knit Is Love, encara que amb les meves puntades més aviat era un All You Knit Is Purl perquè sempre anava a contratemps i al revès (la labor, és clar).
Per a més info de la moguda, aquí teniu el atq.

I si m'hagués assabentat a temps, tal vegada m'ho hagués manegat per passar per la plaça de la Catedral de BCN, el corner Rowan d'ECI i  Mataró, però és clar, no hi ha temps per a tot i mai no en tenim prou. De ben segur que em deixo quelcom, oi?
De moment, segueixo en fase slow knitting arribant als 229 punts per passar al calat. No vull que aquest somni dolç esdevengui un malson.

Deixeu-me acabar dient que, si per mi fós, la cançó hagués estat una altra del tandem Lennon & McCartney: Revolution (1968)

You say you want a revolution

Well, you know

We all want to change the world

...  / ...

You ask me for a contribution

Well, you know

We're doing what we can

... / ...

Don't you know it's gonna be all right

Visca la revolució silenciosa de les agulles i el reconeixement de les tradicions manuals en la societat de l'obsolescència programada!

Quién lo diría pero ya estamos en julio. Hemos acabado junio y la edición 2013 del wikipí  habiendo podido participar en dos propuestas en dos sábados. Nada mal, verdad?

El reto del 8 de junio era hacer frente a las 24 horas promovidas por el grupo Teixicòmanes en Llanàrium.
La idea era estar tejiendo durante el día (mañana, tarde y primera hora de la noche) aunque al final no pude.
Al menos, las pocas horas que le pude dedicar me sirvieron para comenzar el tejijuntas de verano y reir (que buena falta me hacía).
Para más información de toda la movida, aquí tenéis la crónica previa y posterior al evento.

El reto del 15 de junio era tejer realmente en público. Se trataba de ir tejiendo en un medio de transporte público (el metro de Barcelona) y así hacerlo más visible si cabe.
La gente de AYKIL nos hizo cantar y tejer a la vez. Como no podía ser de otro modo, la canción era All You Need Is Love en versión AYKIL All You Knit Is Love, aunque como yo iba a contratiempo con mis puntadas, mis coros eran más un All You Knit Is Purl, siempre al revés.
Para más información de la movida, aquí tenéis el atq.

Y si me hubiera informado con tiempo, quizás también hubiera podido pasarme por la plaza de la Catedral de BCN, el corner Rowan d'ECI y Mataró, pero es que no hay tiempo para todo y nunca tenemos suficiente. Seguro que me dejo algo (en el tintero y en las agujas, verdad?).
De momento sigo en fase slow knitting llegando a los 229 puntos para atacar los calados. No quiero que mi dulce sueño pase a ser mi peor pesadilla.

Para acabar, dejadme decir que mi propuesta hubiera sido otra del tandem Lennon & McCartney: Revolution (1968)

You say you want a revolution

Well, you know

We all want to change the world

...  / ...

You ask me for a contribution

Well, you know

We're doing what we can

... / ...

Don't you know it's gonna be all right

Viva la revolución silenciosa de las agujas y el reconocimiento de las tradiciones manuales en la sociedad de la obsolescencia programada!

Echo Beach: It's summertime

Just a temps!
Donem la benvinguda a l'estiu.
Estem a les acaballes d'un KAL.
Aquest és el moment de presentar-vos un projecte que em tenia captivada des que el vaig veure i que em feia molt de respecte ja que havia de deixar caure un punts.
El meu amor a primera vista és l'Echo Beach del Kieran Foley, fet amb dues troques de socks-215 de la Greta and the Fibers i agulles de 4 mm.
No m'ha quedat tan espectacular com el del Correcamins de les agulles però no em puc queixar.
Ell ha utilitzat un altre tipus de material i un altre color. Quina diferència, oi?
Per una vegada ens ha estat permès "perdre" punts teixint per realçar el resultat final (tot i que els petits turonets no quedaven malament, oi?).
Ja ho veieu! M'agrada l'art (deformació professional?) i vet aquí que si la cadira de Gauguin tenia una espelma i un llibre; i la de Van Gogh una pipa i un mocador, la meva té una estola.

Justo a tiempo!
Damos la bienvenida al verano acabando un KAL.
Este es el contexto en el cual os presento el proyecto que me tenía enamorada des del primer día que lo ví, aunque me diera mucho respeto porque en su proceso de creación tenía que dejar caer unos puntos.
Mi amor a primera vista es el Echo Beach de Kieran Foley, realizado con dos madejas de socks-215 de Greta and the Fibers y agujas de 4 mm.
No me ha quedado tan espectacular como el del Correcaminos de las agujas pero no me puedo quejar. Él ha usado otro tipo de material y qué diferencia!
Por una vez hemos podido "perder" puntos tejiendo, magnificando así el resultado final (aunque con sus montañitas, no quedaba nada mal, verdad?)
Ya lo véis! Soy una apasionada del arte (deformación profesional?) y no lo he podido evitar. Si la silla de Gauguin tenía una vela y un libro; y la de Van Gogh una pipa y un pañuelo, la mía no podía contener sino esta estola.

Norwegian connection

Noruega és per a ...
una mare: un país amb molt bons records;
una filla: terra d'inspiració per al seu vestidet.
Aquest disseny de la Tora Froseth és fet amb 100% merinos extrafine Rugiada d'Oso Blanco (708/51505)  i agulles de 4 mm.
I ara, si em disculpeu, continuaré fent-me passar per sueca.
Se dig snart!

Noruega es para ...
una madre: un país de muy buenos recuerdos;
una hija: la tierra de inspiración para su vestidito.
Este diseño de Tora Froseth está realizado con merino Rugiada de Oso Blanco (708/51505) y agujas de 4 mm.
Y ahora, si me disculpáis, continuaré haciéndome pasar por sueca.
Se dig snart!

Temps de flors - Tiempo de flores

Som al maig, al bell mig de la primavera. És temps de flors, de l'esclat de colors de la natura.
Com no podia ser d'una altra manera, aquí teniu una Flor Estrella realitzada en mig punt amb 16 parelles de boixets amb el fil verd de Mare (Oso Blanco - Alessandra Filatti 525/2289) adquirit en el petit comerç de proximitat.

Estamos en mayo, en primavera. Es tiempo de flores y de la explosión de colores de la naturaleza.
Como no podía ser de otra manera, os muestro una Flor Estrella hecha con 16 parejas de bolillos en medio punto, utilizando el hilo verde de Mare (Oso Blanco - Alessandra Filatti 525/2289) adquirido en el comercio de proximidad.