Un Sandycove, rebatejat com a Mallaranny. Qui hagi llegit Les gens heureux lisent et boivent du cafè de l'Agnès Martin-Lugand, sabrà el per què d'aquest nom.
Fet amb dos troques de la BAS (Baby Alpaca Seda) de la meva estimada Greta and the Fibers i agulles de 4,5 mm.
Per fi he aconseguit el que volia, un xal embolcallador i d'un amoròs. El primer cop que el vaig teixir vaig quedar decebuda. El color preciós, però les mides no em feien el pes.
I ara, a per un nou projecte amb la BAS. Sí, repeteixo amb el material però ara mirant cap el cel. Què serà el que tindré entre mans?
Acabo mi Sandycove, rebautizado como Mallaranny, en el límite del tiempo de este maratón de proyectos en curso. Este era mi querido, y no por ello eterno, proyecto del año pasado.
El nombre es un guiño al libro de Agnès Martin-Lugand, La gente feliz lee y toma café.
Realizado con dos madejas de BAS (Baby Alpaca Seda) de mi querida Greta and the Fibers y agujas de 4,5 mm.
Dicen que segundas partes nunca fueron buenas. En mi caso particular, mi primer intento podríamos darlo como nulo. Por fin he conseguido lo que me proponía: un chal envolvente y de un amoroso...
Bueno, y ahora a continuar con un nuevo projecto con la BAS. Sí, repito con el material pero ahora mirando hacia el cielo.
preciós i molt elegant
ResponderEliminarMoltes gràcies, Rosa, per les teves paraules.
EliminarÉs ben cert el que dius, però aquest cop amb la BAS guanya cos i calidesa. Molt recomanable! Ja ho veus, aquest és el segon cop que el faig.